De no tenir cap bloc a tenir-ne tres.... Tot ha començat aquest cap de setmana passat. Hem obert un bloc per a un amic que fa els 40. Després, amb la Rosa, el Pere, el Miguel Ángel, la Nan, la Marta, hem obert un bloc col.lectiu, un bloc com a espai per compartir. I ara el meu propi bloc, de moment en proves, més endavant ja l'inauguraré de forma oficial. Tractaré de donar-li forma i decidir què posar-hi.
La foto de l'entrada del bloc és d'una tarda al Tibidabo. Per il.lustrar aquest primer post una altra imatge de la mateixa tarda... i una altra...
Ecos lejanos, 24
-
Sigue siendo tu mano tan leve como entonces, susurra la mujer. Es ese don
de aquello que roza lo imperceptible lo que siempre me gustó de tus
caricia...
Fa 1 dia
1 comentari:
Felicitats Ramon! Per aquest blog seriòs! A mi també m'agrada molt Cernuda encara que ara amb tot plegat "la vida moderna" el llegeixo poc. M'agrada molt també Cuenca i la seva simplicitat com aquell poema en que parla com s'atropellà un eriçó que no ha posat al dia el seu diccionari i no coneix el terme "carretera". A mi amb els blogs em passa com l'eriçó:prometo posar-me al dia.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada