Sempre recordaré una vegada que, de petit, em van portar a veure Els pastorets. Era el dia de Sant Esteve. Doncs bé, mai a la meva vida m'he aburrit tant. No em van fer gens de gràcia les gràcies dels pastors protagonistes, l'obra em va semblar eterna i finalment em va molestar especialment tota la cosa aquella tan religiosa i tant missaire.
Aquella jornada vaig confirmar dos aspectes de la meva personalitat. Primera; no m'agrada en absolut cap cosa folclòrica, del tipus que sigui. I segona; encara m'agrada menys la moguda dels capellans.
Fa 5 hores
.jpg)
+21.02.50.png)
3 comentaris:
Bueno, bueno... encara perdrem les amistats, jo he fet els pastorets tota la vida, diversos papers (majorment papers secundaris). Estic d'acord que és una obra llarga, però jo sóc dels que pensa que els pastorets és més una obra per fer-la que per veure-la, i que a tothom a qui li agrada es perque abans l'ha feta... Jo entenc que si no et va ni et ve, es un rollo, o sigui que t'ho perdono. Pero de cara a l'any que ve, jo em plantejaria d'entrar en una companyia d'aficionats, segur que t'ho passaves molt be, si tens sentit de l'humor, que no ho dubto pas.
Mira, estic amb tu, Ramon, no he vist mai una cosa mes rotllo, amb els pastors i els angelets, quin horror, massa catolic, penso com tu, vec un capella i canvio d'acera. I si he d'anar al teatre, abans el mama mia ni que sigui, jejeje.
La idea que defensa el Jaume, la d'una obra que per agradar-te has d'haver-hi treballat abans, vaja, és d'una intensitat tal que pot remoure les bases de l'art teatral, jejeje (amb "carinyu" pel Jaume). En general a mi tampoc m'agraden els pastorets, ni els folclores ni els capellans. Podem fer una ONG anticlerical, qui més s'apunta?
Publica un comentari a l'entrada