A mitjans de febrer sessió d'òpera al Liceu. L'incoronazione di Poppea de Monteverdi. Aquest cop l'Eva, amiga liceísta, no va poder venir, sí en canvi l'Esther i el Pere. L'incoronazione és una de les primeres òperes del repertori i el teatre havia substituït la gran orquestra sinfònica del Liceu per una orquestra barroca, amb els instruments de l'època. El so era, per tant, més íntim, menys fort. I l'òpera un exemple d'arqueologia musical. Una música encantadora, suggerent, delicada, elegant. Com el duet final entre Neró (mezzo) i Poppea (soprano).
Fa 1 dia
+21.02.50.png)
2 comentaris:
Ua, qué delicia ese dúo final, yo también estuve ahí. Ens hauriem de queixar per la poca opera-barroca al LB.
Doncs mira, sí, a mi també m'agradaria més òpera barroca. Però no crec que tothom hi estigués d'acord. Hem de reconèixer que una ària barroca no és el mateix que tota una òpera. De vegades les òperes barroques són poc dinàmiques, encara que tinguin àries tan maques...
Publica un comentari a l'entrada