dissabte, 27 de desembre de 2008

LA OSCURA HISTORIA DE LA PRIMA MONTSE

La oscura historia de la prima Montse és una novel.la de Marsé que jo sempre havia pensat que era una novel.la menor. Per tant, l'havia ignorat sempre. Però la lectura de Ronda Marsé, llibre del qual vaig parlar,va fer que decidís llegir-la. I bé, una gran novel.la, però que molt bona. Una sorpresa.

La Montse Claramunt és una noia molt catòlica en la Barcelona dels anys seixanta. Tipus pijilla, classe alta, burgesia catalana. És visitadora, és a dir, ajuda a la gent de les barraques (de les barraques també en vaig parlar), visita la gent necessitada, els ajuda, com una mena d'assistenta de Càrites de l'època. En una de les visites a la presó coneix un pres que està molt bo, un murcià del Carmel que va de bona gent, de catòlic, de compromès. I resulta que ella es va encapritxant del xarnego, i el xarnego veu que la noia és una forma ideal de millorar a la vida. Però el xarnego no ha pensat que per uns pares molt burgesos i molt catalans un xarnego murcià i ex presidiari no és el millor partit per una filla una mica toia (bé, potser no cal ser ni burgés ni català per estar d'acord en això). El cas és que la Montse i el Manolo comencen una relació furtiva que no pot acabar bé de cap de les maneres. D'una forma molt amena assistim al final previsible. El pont de Vallcarca, el pont dels suïcides de Barcelona, es converteix en l'escenari ideal.

La història de la "prima Montse" ens és explicada per la germana d'ella, la Núria, i el cosí de totes dues, el Paco Bodegas. En un gir molt de Juan Marsé descubrim al final que, certament, la "oscura historia" no és pas la de la pobra Montse Claramunt, sinó la de l'altra cosina, la Núria, culpable en bona part, descubrim al final, del fracàs vital de la Montse i de la seva decisió terrible. Una gran novel.la.

4 comentaris:

vivaduracel ha dit...

De Marsé en vaig llegir una història una mica semblant, no era aquesta de la Montse, anava també d'una pijilla de Barcelona enamorada d'un xarnego, al principi m'aburria però després em vaig enganxar i vaig riure molt. En tinc un molt bon record.

María ha dit...

Querido, haces bien en descubrir los marsés olvidados, yo leí la trágica historia de Montse hace tantos años que mejor no ponerme a contar. En mis lecturas soy la loca por excelencia, cuando me da por Marsé, cuando me da por Benet... en cualquier caso, darling, siempre calidad. ¿Eres amigo del chico que vive en NY que publicitas desde tu página? Feliz año nuevo, querido.

Jaume ha dit...

No em sonava de res i quan he començat a llegir ha estat una sorpresa, podria ser que jo hagues vist una película d'aquesta novel.la? Aprofito per desitjar Bon any nou!!

Ramon ha dit...

La història de Marsé que dius que et sóna podria ser Últimas tardes con Teresa, una altra gran novel.la. María, celebro que te guste Marsé, de Benet yo no he leido nada de momento, ¿Herrumbrosas lanzas era de él o estoy equivocado?, en cualquier caso sé que dicen que es muy bueno. Respecto al chico de NY que dices, no lo conozco, un día este verano preparando mi viaje me encontré con su blog, tú que eres otra loca de New York seguro que te gusta... Jaume, sí, van fer una peli de la oscura historia, pero jo no la vaig veure, crec que és força antiga. Però no debia ser gaire interessant, el mateix Marsé es queixa de les versions que s'han fet de les seves novel.les. Bon any a tots!