Tarda al Liceu, a la darrera òpera d'aquesta temporada. Verdi no és el meu compositor, em molesta sobre tot aquesta cosa romàntica tan pesada d'amors impossibles i pàtries estimades i honors perduts. Jo m'estimo més el "bel canto", Mozart, Rossini, els primers romàntics, la música barroca... Però reconec que Verdi té òperes que són obres mestres. Luisa Miller no arriba a tant però m'ha agradat més del que pensava, l'havia vista en dvd però m'ha agradat més avui.
Han faltat l'Esther, que no es trobava bé, i l'Eva, que està de mundances. Tornaran en la propera sessió, espero. Poso unes fotos del Liceu i també uns trossos d'alguna ària de Luisa Miller que gràcies a la Rosa, que és l'experta, he pogut penjar.
Fa 2 hores
.jpg)
+21.02.50.png)
2 comentaris:
¡Qué sí! ¡Qué gran ópera Luisa Miller! Seguramente no es una obra de arte como tú dices (creo, porque entiendo mal el catalán) pero cuánto más la escucho más la valoro. El tercer acto es especialmente fantástico. Protesto porque las arias que has puesto están cortadas, aunque las versiones son inmejorables: Caballé, Pavarotti, Milnes...
Siento lo de las arias, María, pensé que con poner un trozo ya valía. Si pongo alguna otra la pondré entera en honor tuyo. Gracias por pasarte por aquí.
Publica un comentari a l'entrada