GIRASOLS

Los girasoles ciegos no és pròpiament una novel.la sinó un recull de quatre contes. El llibre es va convertir en una revelació al poc de publicar-se, l'any 2004, aconseguint el Nacional de Narrativa, el Premi de la Crítica i una reedició rere l'altra. El seu autor Alberto Méndez pràcticament no havia publicat res i era un perfecte desconegut. Moria pocs mesos després de l'aparició de Los girasoles sense poder gaudir de l'èxit inesperat.

Són quatre històries de quatre perdedors de la guerra civil. L'Ana Rodríguez va comentar que el material era, segons les seves paraules, "demasiado trillado". En canvi n'he sentit opinions tan favorables que m'he animat a llegir el llibre. Jo sempre havia pensat que sobre la Guerra Civil estava tot dit, és més, va arribar un moment en què em feien nosa tantes històries de la guerra. Pensava que era una moda que s'havia acabat, o estava a punt. Doncs no. Ho va confirmar Soldados de Salamina de Cercas. Tot i que aquell era un llibre que fèia moltes concessions a l'emotivitat fàcil, la qual cosa em va molestar molt, és cert que donava veu de manera molt intensa als exiliats, oblidats de tothom, que malmorien en geriàtrics francesos o mexicans. El llibre de Méndez que estic llegint ara continua la mateixa línia, espero que sense els defectes de l'altre: dóna veu als perdedors, rescata les seves figures, fa de la memòria històrica una necessitat inajornable. Se n'està fent una pel.lícula que serà horrorosa, em temo.

He acabat fa molt poc un altre llibre, aquest no de ficció. És el centenari de la Rodoreda i va caure a les meves mans l'estudi de Mercè Ibarz.

Quin personatge la Rodoreda! Casada amb el seu oncle, de seguida amb problemes, manté una relació amb Andreu Nin. S'exilia després de la guerra amb el seu amant Armand Obiols deixant família i fill a Barcelona. Viuran sempre junts però alhora separats, un a Viena, l'altra a Ginebra. Talla totalment les relacions amb el seu fill (mai més intentarà un apropament, ni quan el fill és ingressat amb una malaltia greu). Després de mort Franco torna a Catalunya i es posa a viure a casa de Carme Manrúbio, una amiga, a Romanyà de la Selva. La relació de les dues dones sempre m'ha semblat més que una amistat. Però, fos com fos, Rodoreda es construeix una casa al costat de la casa de la seva amiga i llavors li retira la paraula. De aquella vida intensa en queden un grapat de novel.les, de contes, de poemes i de pintures.