Els funcionaris cobrem els nostres sexenis gràcies a la paciència de fer cursos pesats. Ara en faig un de 30 hores, 6 diàries. "Palabra en el tiempo", es diu. O sigui, textos, ja se sap. Tot i això un descobreix de vegades un autor, un conte, una frase, una cita. Com aquesta de Borges: "Sé lo que hay de utópico en mis ideas y la lejanía entre una posibilidad intelectual y una real, pero confío en el tamaño del porvenir y en que no será menos amplio que mi esperanza."
El curs el fem a la facultat d'Història. Des d'aquest edifici nou es pot veure el balcó de l'antiga casa de la Rosa, la Nan i el Josep, la casa del carrer Tallers en què tantes hores vaig passar en la meva joventut. Dimarts m'emporto la càmara per fer una foto del balcó i enviar-li a la Rosa. Apunto, noto que la gent em mira però passo, disparo. A la tarda, després de la migdiada, li envio a la Rosa. I ella m'escriu per dir-me que a la foto hi surt una dona que dorm, o que està desmaiada, o qui sap. Obro la foto amb la mateixa incredulitat que si m'hagués dit que casualment he fotografiat un fantasma sense adonar-me'n. I sí, allà està la dona, estirada al terra del balcó, prenent la fresca (espero). És la senyora que dorm.
El curs el fem a la facultat d'Història. Des d'aquest edifici nou es pot veure el balcó de l'antiga casa de la Rosa, la Nan i el Josep, la casa del carrer Tallers en què tantes hores vaig passar en la meva joventut. Dimarts m'emporto la càmara per fer una foto del balcó i enviar-li a la Rosa. Apunto, noto que la gent em mira però passo, disparo. A la tarda, després de la migdiada, li envio a la Rosa. I ella m'escriu per dir-me que a la foto hi surt una dona que dorm, o que està desmaiada, o qui sap. Obro la foto amb la mateixa incredulitat que si m'hagués dit que casualment he fotografiat un fantasma sense adonar-me'n. I sí, allà està la dona, estirada al terra del balcó, prenent la fresca (espero). És la senyora que dorm.
.jpg)
+21.02.50.png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada