Un blog-bitàcora és sempre un lloc on es comparteixen coses molt edificants i positives sobre un mateix. Però jo vull compartir les meves tasses robades. Robo tasses. O mugs, o cendrers. Robo el que sigui. Això sí, només en els viatges i com a record. Allò que va començar com anècdota s'ha convertit en un costum. I en una necessitat. Ja no puc visitar cap ciutat sense robar alguna cosa. Al principi havia de ser alguna cosa maca. Ara ja és igual, la qüestió és ampliar la col.lecció. Tinc veritables joies, però també peces molt mediocres. Jo les estimo totes igual. Aquest és el verdader sentiment del lladre de tasses. (Això ja ho sap una amiga que segueix les meves indicacions i en el seu recent viatge a Roma va venir amb dues adquisicions molt meritòries).
.jpg)
.jpg)
+21.02.50.png)
5 comentaris:
Molt bona la història de les tasses!!! Em queda el dubte de si serà certa. De la mateixa manera que penso que la dona del balcó deu ser amiga teva. I no et queixis dels cursos que com a mínim estàs de vacances. Au, en tot cas, sembles prou simpàtic, nen.
No et creus res del que dic, encara bo que et semblo simpàtic. Mentider però simpàtic. Podria ser pitjor. Tampoc et creuràs que tot el que dic és cert...
ja,ja,ja, Ramon, no hi podia faltar aqui un homenatge als teus estimats objectes robats que tantes suors tan donat. Petons.
El Miguel Ángel diu que dóna molt mala imatge això de dir que robo tasses. Home, si en robés cada dia potser sí, penso jo, però només en els viatges, i tampoc viatjo tant. I a més no m'emporto MAI les tovalloles dels hotels...
Potser ho podriem diagnosticar com a cleptomania turística. Crec que no és greu, però depenent del país pot ser perillòs.
Publica un comentari a l'entrada