dilluns, 11 d’agost de 2008

FINESTRES

Parlava des de N.Y. de les finestres de Manhattan. Una finestra és segurament una de les coses més universals. Un lloc per treure el nas, per mirar el que passa fora des de la seguretat i el comfort de l'interior.



Finestres urbanes, com les de Barcelona o NY i finestres rurals, de pedra, com aquestes...


O les portes, fonamentals, segurament més que les finestres. Però de portes n'hi ha menys. Per cada porta, un grapat de finestres.







(Nota d'última hora: el Mercuri segueix retrògrad, o potser després d'una temporada de normalitat ja hi torna a ser. Ara el que ha fallat és l'aire condicionat. Estic ofegat!)

3 comentaris:

María ha dit...

¡¡Qué interesante post, el de las ventanas, o sea las finestas, que no sea dicho que una no se aplica!!! ¿Estuviste en el campo? Al ver tantas ventanas de piedra se me ha despertado el ansia rural. Otra cosa, anuncias un blog desde el tuyo. Un chico que estuvo él también en Nueva York, amablemente le escribí, y no publica mi comentario, me extraña... o igual pensé en escribirle y no lo hice, aiiii, mi cabecita!!! Lo intentaré otra vez. Besos

Jaume ha dit...

M'han agradat mes les finestres rurals que dius tu que no pas tots els gratacels, que sóc de poble jo! On és aquest poble de les finestres? T'imformo que estic intentant de fer tambe un blog aprofitant les vacances desvagades.

Ramon ha dit...

Fotografiar ventanas era una forma de pasar el tiempo. En un pueblo siempre hay menos cosas que hacer. De todas maneras a mi también me gusta el campo y también se me despierta el "ansia rural" de vez en cuando. Y sí, me gustan mucho las piedras.
Les fotos de les finestres són algunes de poblets del Pirineu de Lleida i alguna de Ribes. Endavant amb el blog, ja em donaràs l'adreça. Disfruta de les vacances.