diumenge, 24 d’agost de 2008

L'ALHAMBRA EN UNA NIT D'ESTIU

Granada és una ciutat màgica, realment molt bonica. Una ciutat petita però encantadora, com ho són Girona, Toledo, Florència... Té dos rius, petits tots dos. El Genil i el Darro. El Darro, que passa soterrat en la seva major part per l'interior de Granada, és més aviat un rierol que serpenteja per l'anomenada Carrera de Darro, per a mi un dels carrers més macos que he vist mai, a sota mateix del turó de l'Alhambra. La Carrera de Darro, al peu tant de l'Alhambra com del barri de l'Albaicín, es converteix un tros més amunt en l'anomenat Paseo de los Tristes.
L'Albaicín és un barri fascinant. Les seves cases blanques, els xiprers, els cármenes, allò que el poeta de Granada Soto de Rojas va anomenar Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos. Vam sopar en un d'aquests cármenes. Un pico però tan maco, l'Alhambra iluminada, el silenci, el so de l'aigua. Casi sense dir res, per por de trencar la màgia del moment.
Em vaig comprar unes sandàlies mores, vam voltar molt per els carrerons i les places, vam pujar i baixar. Sí, Granada és una ciutat màgica. I l'estada d'aquest cop, encara que breu, tan inoblidable com les anteriors.

2 comentaris:

Jaume ha dit...

Granada, Nova York... no ens queixarem!!! Bé, i la pregunta es: ¿has robat alguna cosa?, em va cridar molt l'atenció, però ara acabo de mirar i no veig pas que hagis posat cap lladrocini de Nova York i tampoc vec que posis res de Granada, ja estas contestant, que em va cridar molt l'atenció i vaig pensar que era molt bona idea.

Ramon ha dit...

He rigut molt quan he llegit el teu escrit, no t'ho creuràs però hi ha una amiga que ja parla de tu i dels teus comentaris sobre les meves tasses robades, perquè generalment són tasses. Ja hi pensava d'escriure sobre el tema, ho faré un dia d'aquests, de moment ho deixo en incògnita si he robat o no he robat a New York i a Granada. Per cert, d'on ets? Salutacions