Aquesta nit passada, Liceu. Les noces de Figaro, de Mozart. La pega d'aquesta òpera és la seva durada excessiva. La manera d'allargar la trama, d'altra banda molt previsible. El millor, sense cap dubte, la música extraordinària, un repertori inacabable d'àries fantàstiques. Per exemple, Voi che sapete, aquí cantat per la mezzo Cecilia Bartoli.
O una de les meves àries favorites, Porgi, amor.
O Deh vieni, non tardar, de la qual ja en vaig parlar en una altra entrada. Les noces de Fígaro no és la meva òpera favorita, tot i que sempre val la pena escoltar Mozart.
Fa 8 hores
.jpg)
.png)
+21.02.50.png)
2 comentaris:
He anat alguna vegada al Liceu i pensava abonar-me. Però abonar-se significarà, suposo, empassar-te el que ells vulguis, tan si ve de gust com si no. És així? Molt maques les àries. Certament Porgi amor es meravellosa. Es possible que jo l'hagués sentida cantada per la Victoria dels Angels?
Sí, Sonia, és molt possible. I sí, abonar-se significa no triar, però si vols triar només les més conegudes resulta que estan plenes preciament pels abonats i no pots anar-hi. De totes maneres val la pena, potser alguna no t'agrada o t'agrada menys, però sempre en treus algun profit, si t'agrada l'òpera, és clar. Hi ha diferents opcions d'abonament. Es fa al juny. Ja m'explicaràs.
Publica un comentari a l'entrada