dimarts, 4 de novembre de 2008

LA DIRECTORA (TORNEM-HI)

Acabarem a tiros. Ja vaig parlar de la meva directora en una altra entrada, que erem molt amics i tot això. Doncs fa cosa de tres setmanes va fer córrer que volia una foto de tots els treballadors per posar-la a la pàgina web. Quan circula un rumor d'aquests mai se sap si és veritat o no, ni quina part hi ha de veritat. Però hi va haver gent que es va molestar: no volia que la seva foto sortís a internet. Entre aquesta gent, jo, naturalment. Llavors va circular un altre rumor, que la directora volia la foto de tots no per penjar-la a internet sinó per crear una mena d'orla que facilités als nous companys la localització d'un company determinat. La gent va començar a opinar, que no es farien la foto, que quina bestiesa, etc. Jo no en vaig fer cas, pensava que era un rumor sense base real.

Doncs mira, em vaig equivocar. Venint de la directora m'ho podia esperar. Venint de la directora un s'ho pot esperar tot. Amb una circular ens va citar al despatx d'un company seu. La gent entrava a parlar del tema pel qual havia estat citada i, un cop parlat el tema, l'altre treia del calaix una càmara de fotos i els retratava. Ningú es queixava després, perquè queixar-se equivalia a quedar molt malament. Ningú s'havia volgut fer la foto i al final tothom se la feia.
Aquest matí he estat citat a direcció. Jo ja anava preparat. Sabia que al final s'obriria un calaix i en sortiria una càmara de fotos. I no volia. Primer perquè em sembla una tonteria. Segon, perquè no té cap dret a exigir això. Tercer, perquè qualsevol iniciativa pocasolta de la directora no em ve de gust. Efectivament, s'ha obert el calaix i m'han apuntat. M'he plantat, que no, que no vull fotos, ni per posar-les en una orla, ni molt menys per penjar-les a internet. Ha estat violent. El que més m'emprenya és que et fan sentir raro. Si tothom s'ha retratat, per què tu no? Ets raro, excèntric, tossut... A part de sentir-me com el Pajares o la Pantoja ("¡¡no me vais a grabar más!!") el que més m'emprenya és aquesta sensació, la d'haver-me significat en una cosa tan idiota. I tot per culpa d'aquesta directora tan macota.

6 comentaris:

Miguel Ángel ha dit...

ja,ja, em fan gràcia els teus comentaris, però t'entenc perfectament. Fa temps em va passar també una cosa similar amb la meva directora de llavors. Resulta que teniem una màquina de beguda a la feina. Era de coca-cola, i a la senyora "susodicha" no li feia gràcia. Llavors va aprofitar una reunió per treure el tema i demanar opinió de si es podia treure la màquina. Va dir: que aixequin la mà els que vulguin conservar-la. I servidor la va aixecar. Allò era un desert. Ningú més va alçar la mà. Em vaig sentir tant significat i tant passerell... Estic segur que no era l´únic que pensava així, només que la resta ja estaven "avissats" del que havien de votar i jo no.
Mira, tu endavant. Estic segur que no et faràn fora per una tonteria així.

Rosa ha dit...

I com han anat els dies post-NOfoto?
Això de les direcctores o son molt bones o son com un os que et va burxant i burxant.
Mira jo avui també he tingut un rifirafe amb la meva directora.. que es un asumte una mica llarg.. però avui ha sigut la gota que m'ha fet que el got de tant ple, petés!
tots saben que a la vida hi ha percepcions d'una manera diferenta de les coses dels fets, etc..
El problema de la percepció arriba quan una persona que es la directora té una percepció y l'altre 90% de la plantilla en té un altra... llavors..
AQUI TENIM UN PROBLEMA!!
I JO EL TINC I GROS.
NO sé que passará... de moment sort en tinc del trankimazin que serveis per mes coses a mes de volar placenterament.
Ah!! per cert Ramonet, l'altre dia vaig fer una adquisició de tassa molt preada, jejejeje. al passeig de gracia.
Petonets.

soniabaste ha dit...

Per favor, podem crear una ONG de maltractats per les directores... Jo ara no però podria fer un llibre amb les anècdotes d'una directora/jefa que era d'aquest estil, de l'estil avui saludo demà no, em feia parar boja, a més amb força mala llet. Ànim!

Alicia ha dit...

Ai Ramon que ingenu! nosaltres això de l'orla fa temps que ho vam superar, però en el meu Ies ningú es va fer la foto perquè havia de ser després d'un claustre i la gent ja saps que passa va sortint fugint. En tot cas, tu ferm que fins i tot els alumnes els hi fan signar un paper per l'´'us de la seva imatge i en els temps que corren no cal fer "regalets" als dires de torn. Per si vols manies, el nostre ens parla a través del mail i es clar com hi ha molta gent que no el mira "el despiste es general", el meu sols està per les qüestions burocràtiques i amb la Inspe s'ho deun passar d'allò més bé, Benvingut a aquest "valle de lágrimas".
UNa abraçada i la meva més sincera solidaritat!!

María ha dit...

Querido, debo agradecerte tu correo tan veraz, tan valiente. Por lo inesperado me llegó de forma especial. Si a uno no le importa alguien, sencillamente no le escribe. Y ahí estabas tú, querido, para darme un buen tirón de orejas. Te cito en mi blog, mi niño. Verás que he corregido errores. Que soy mejor, que soy más fuerte aunque siga triste. Pero como ahora he acabado de escribir, estoy intentando recuperar la normalidad. Y sigo aquí, se acabó escapar, se acabó recuerrir a muchoviaje.com a cada rato. Besazos miles.

Ramon ha dit...

Miguel Angel, molt bona la de la Coca-Cola. Jo també hagués votat per mantenir la màquina.
Rosa, atempera els nervis, que jo procuraré fer el mateix. Aquestes directores no poden acabar amb la nostra salut ni conduir-nos a l'adicció. Ja m'ensenyaràs la tassa, si m'agrada ja aniré al bar del passeig de Gràcia.
Sonia, m'apunto a això de la ONG, segur que la Rosa també s'hi apunta.
Ai, Alicia, que podriem fer un llibre amb anècdotes de la nostra feina. Sí, la meva directora també es comunica amb mi únicament a través del mail. En directe fem veure que no ens veiem.
Maria, no debes agradecerme nada, he visto tu blog, Piensa que errores cometemos todos pero en lo esencial seguimos siendo los mismos, sólo que aprendiendo y siendo un poco mejores día a día.