Joan Margarit és un poeta català que està de moda en el món de les lletres. És realment molt bo. Ara li han concedit el Nacional de Poesia. En una entrevista a El Periódico (dijous 6 de novembre) explicava: "La cultura no són els castellers ni ser un erudit, és saber què has d'aprendre i quines eines usar per conèixer-te a tu mateix. Les eines són la poesia, la música, la filosofia i la religió entesa com a meditació. L'alternativa és seure a veure un partit de futbol o treballar 12 hores al dia fins a caure exhaust, però això no frena el desordre interior. La lectura d'un poema sí que hi ajuda." La cultura és, per tant, allò que ens ajuda a ser millors i, probablemente, més feliços.
Copio un poema de Margarit. Parla d'Ulisses, l'heroi d'Homer, recreat pel gran Kavafis, un dels meus poetes, en aquell poema que va musicar Lluis Llach ("Viatge a Itaca"). Es titula "Ulisses en aigues d'Itaca" i es meravellós. Parla de quina manera la literatura, la paraula, la llegenda, donen la vida veritable.
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.
1 comentari:
Querido, no te creerás mi emoción al leer el poema de Margarit, que es efectivamente poeta en catalán pero también en castellano porque él mismo traduce/reelabora sus poemas. Soy también una enamorada de Kavafis. Pero quiero pedirte que llames la atención sobre otro poeta que no sé si te gusta o si conoces. Luis García Montero, expedientado por violentarse con un compañero facha que defendía que Lorca era un fascista. Visita http://apoyoaluisgarciamontero.blogspot.com/ o visita mi blog,que también me ocupo. Gracias y adelante (ui, ahora me he sentido concursante de OT!!!)
Publica un comentari a l'entrada