MARGARIT

Joan Margarit és un poeta català que està de moda en el món de les lletres. És realment molt bo. Ara li han concedit el Nacional de Poesia. En una entrevista a El Periódico (dijous 6 de novembre) explicava: "La cultura no són els castellers ni ser un erudit, és saber què has d'aprendre i quines eines usar per conèixer-te a tu mateix. Les eines són la poesia, la música, la filosofia i la religió entesa com a meditació. L'alternativa és seure a veure un partit de futbol o treballar 12 hores al dia fins a caure exhaust, però això no frena el desordre interior. La lectura d'un poema sí que hi ajuda." La cultura és, per tant, allò que ens ajuda a ser millors i, probablemente, més feliços.

Copio un poema de Margarit. Parla d'Ulisses, l'heroi d'Homer, recreat pel gran Kavafis, un dels meus poetes, en aquell poema que va musicar Lluis Llach ("Viatge a Itaca"). Es titula "Ulisses en aigues d'Itaca" i es meravellós. Parla de quina manera la literatura, la paraula, la llegenda, donen la vida veritable.

"Vas arribant a l'illa i ara saps
el que vol dir la vida, el que és l'atzar.

El teu arc serà pols damunt la lleixa.

Pols seran el teler i la seva peça.

Els pretendents que acampen a l'eixida

són ombres que Penèlope somia.

Vas arribant a l'illa: els roquerars,

com el temps l'Odissea, els bat la mar.

Ningú no ha teixit mai la teva absència

ni ha desteixit l'oblit sense cap fressa.

Per més que, a voltes, la raó ho ignori,

Penèlope és una ombra del teu somni.

Vas arribant a l'illa: els gavians

que cobreixen la platja no es mouran

quan la travessis sense deixar empremta,

perquè no has existit: ets la llegenda.

Potser hi va haver un Ulisses mort a Troia,

i potser va plorar-lo alguna dona,

però en el somni d'un poeta cec

continues salvant-te. Al front d'Homer,

etern i rigorós, cada trenc d'alba

un solitari Ulisses desembarca."