dilluns, 1 de setembre de 2008

LA DIRECTORA


Tornar a treballar significa, entre moltes altres coses, trobar-me cara a cara amb la meva estimada directora. És diu Carme i és un cel. Què amics que som!!

És una dona molt particular. Ja té la seva edat i és molt simpàtica. Lletja com un pecat però un encant de persona. És de poques paraules, això sí. Si t'ha de dir alguna cosa ho fa sempre per mail. Sempre enfeinada, sempre reunida als llocs més inversemblants de la geografia catalana (o andorrana en temps d'esquí). Té tantes reunions que de vegades no pot fer la feina de cada dia. Llavors la substituïm contents perquè sabem que, tot i que haguem de fer part de la seva feina, la més ingrata, ella està treballant nit i dia pel nostre bé.

Té una altra característica que la gent malinterpreta. Quan et passa pel costat normalment no et veu, no perquè et giri la cara, sinó perquè d'enfeinada que va té sempre el cap en un altre lloc.

Segons ella som com una gran família, per això, entre mails urgents te n'envia d'altres de simpàtics, tipus felicitacions musicals, acudits de power point, fotografies de la seva família... Tot i ser molt seca en el seu tracte personal de repent té un dia feliç. Per Sant Jordi et regala una rosa i et fa un petó. I et diu que ets fantàstic.

De vegades t'hi has de discutir perquè, això sí que ho té, és força tossuda. Ella vol fer i desfer. Li agrada molt canviar a la gent de despatx, per exemple, o decidir quina feina has de fer. Als que ens considera més eficients ens vol donar sempre la feina més desagradable perquè sap que la farem bé. Això és una mostra del molt que ens valora professionalment.

Si vas a demanar-li alguna cosa la seva resposta generalment és que sí. Dies després et trobes que ha estat que no. És una dona eficient, treballadora i amb les idees clares. Si ha de falsificar alguna firmeta no li tremola el pols. I quan resulta que és poc democràtica jo tinc molt clar que és sempre pel bé de tots.

És per això que avui he estat feliç. Després de les vacances m'ha saludat amb una gran abraçada i m'ha dit que tot allò que al juny va ser que sí, ara haurà de ser que no, que no ha pogut pas ser. Després m'ha deixat en un racó amb la paraula a la boca per anar a saludar algú més important. Ens hem tornat a topar tres o quatre vegades més pels passadissos, però la pobra, sempre enfeinada, no m'ha vist.

Un cop a casa acabo d'obrir el correu i m'he trobat una postaleta seva de benvinguda. És tan detallista... També hi havia a la bústia un altre correu seu de les deu del matí dient que a dos quarts d'onze anés al seu despatx perquè m'havia de donar una altra mala notícia. Curiosament uns deu minuts després d'enviar-me el mail ha estat quan ens hem topat pel passadís i la pobra no m'ha vist. Ja he dit abans que és de poques paraules i que tot ho diu per mail.

Sóc molt feliç. Tinc des d'avui tot un any per disfrutar de la seva presència. Ja temo la mala notícia que m'haurà de donar demà però no dubtaré en cap cas que és pel bé de tota la comunitat, per molt que pugui semblar que la meva contrarietat l'afavoreix a ella o algun amic seu.

7 comentaris:

Alicia ha dit...

Ai Ramon que em sembla que has obert la veda a un tema força sensible. El meu director, nou de trinca, també ens envia mails perquè es veu que és un tímid increible. Als claustres parla tan baixet que sembla que ens confesi.
És d'economia i la paraula "eficiència" és la seva preferida. Quan va presentar el projecte va dir que "era un honor" dirigir el nostre centre, ai!!! que ja patirem! La resta del claustre està entre aterroritzat i compadit!

María ha dit...

Por el idioma me pierdo parte de la ironía, pero chico, qué envidia, una directora tan dispuesta y agradable. Yo quiero trasladarme a tu empresa. Un jefe que no te ve es lo máximo a lo que aspiro. Besitos

Ramon ha dit...

Alicia, aquests directors tenen tots paraules preferides. Si la del teu és "eficiència" les paraules preferides de la meva són "penja" i "entomar". Quan explica l'organigrama sempre hi ha alguna cosa que penja d'aquí, o que penja d'allà. Si li fas alguna petició mai és responsabilitat seva, doncs aquell tema "penja" d'algun altre directiu. "No penja de mi", diu tan tranquila. I com és tan treballadora sempre s'engresca i proposa a la gent d'"entomar" algun projecte. "Ho entomem?" és una pregunta molt freqüent en ella. La gent fuig espiritada perquè això vol dir: ho entomem plegats, ho fas tu i m'emporto jo les felicitacions.

María, visto como tú lo ves, tienes razón. Yo a veces soy un poco injusto y le recrimino a mi querida directora que pase por mi lado sin verme (de atareada que va, no malpienses). Claro, tengo que ser práctico. Tienes razón. La suerte que tengo... Es el sueño de muchos tener un jefe que no te ve. Me reafirmas en lo afortunadísimo que soy teniendo una jefa como la que tengo.

Jaume ha dit...

Què interessant la història de la directora. Jo penso que la gent som com a models de cotxe, uns d'un tipus i altres d'un altre. La dona aquesta és model emprenyador i maleducat. Diu la Maria que és una sort un director que no et veu. Jo em temo que la teva directora deu ser la típica que només et veu quan et necessita... no??

Miguel Ángel ha dit...

Yo tengo que confesar que también tengo una directora, es cierto que la conozco muy poco, pero no coincide para nada con la de tu descripción, más bien al revés, es dulce, agradable, joven, guapa. Vaya que tiene todas las virtudes, pero, como te digo, con el tiempo tal vez vaya degradando esta imagen tan excelente que de momento tengo de ella. Espero que no y siga siendo un ángel y no una bruja como la de tu foto. Por cierto, espero que no llegue a enterarse de que la vas poniendo verde porque si no vas listo...

vivaduracel ha dit...

Quin riure el teu post. Riure per dues coses, la primera és que jo tinc com a jefeel marit de la teva directora, i si no és el marit podria ser-ho, clavadet. I riure també perquè... estic de vacances!!!!!!, des de fa una hora i quart!!!, no hauré d'aguantar-lo fins d'aquí a un mes.
Si us plau, posa més comentaris sobre la teva jefa, els aniré llegint durant aquest mes i així valoraré encara més les meves vacances!!!

Ramon ha dit...

Bé, viva duracel, què simpàtic ets!!! Disfruta de les vacances però no ens toquis el voraviu als que ja estem treballant/aguantant. Un repte: a veure si a l'octubre ets capaç d'escriure'm un comentari tan simpàtic com aquest. I, ara seriosament, disfruta del merescut temps de descans.