LA DIRECTORA

Tornar a treballar significa, entre moltes altres coses, trobar-me cara a cara amb la meva estimada directora. És diu Carme i és un cel. Què amics que som!!

És una dona molt particular. Ja té la seva edat i és molt simpàtica. Lletja com un pecat però un encant de persona. És de poques paraules, això sí. Si t'ha de dir alguna cosa ho fa sempre per mail. Sempre enfeinada, sempre reunida als llocs més inversemblants de la geografia catalana (o andorrana en temps d'esquí). Té tantes reunions que de vegades no pot fer la feina de cada dia. Llavors la substituïm contents perquè sabem que, tot i que haguem de fer part de la seva feina, la més ingrata, ella està treballant nit i dia pel nostre bé.

Té una altra característica que la gent malinterpreta. Quan et passa pel costat normalment no et veu, no perquè et giri la cara, sinó perquè d'enfeinada que va té sempre el cap en un altre lloc.

Segons ella som com una gran família, per això, entre mails urgents te n'envia d'altres de simpàtics, tipus felicitacions musicals, acudits de power point, fotografies de la seva família... Tot i ser molt seca en el seu tracte personal de repent té un dia feliç. Per Sant Jordi et regala una rosa i et fa un petó. I et diu que ets fantàstic.

De vegades t'hi has de discutir perquè, això sí que ho té, és força tossuda. Ella vol fer i desfer. Li agrada molt canviar a la gent de despatx, per exemple, o decidir quina feina has de fer. Als que ens considera més eficients ens vol donar sempre la feina més desagradable perquè sap que la farem bé. Això és una mostra del molt que ens valora professionalment.

Si vas a demanar-li alguna cosa la seva resposta generalment és que sí. Dies després et trobes que ha estat que no. És una dona eficient, treballadora i amb les idees clares. Si ha de falsificar alguna firmeta no li tremola el pols. I quan resulta que és poc democràtica jo tinc molt clar que és sempre pel bé de tots.

És per això que avui he estat feliç. Després de les vacances m'ha saludat amb una gran abraçada i m'ha dit que tot allò que al juny va ser que sí, ara haurà de ser que no, que no ha pogut pas ser. Després m'ha deixat en un racó amb la paraula a la boca per anar a saludar algú més important. Ens hem tornat a topar tres o quatre vegades més pels passadissos, però la pobra, sempre enfeinada, no m'ha vist.

Un cop a casa acabo d'obrir el correu i m'he trobat una postaleta seva de benvinguda. És tan detallista... També hi havia a la bústia un altre correu seu de les deu del matí dient que a dos quarts d'onze anés al seu despatx perquè m'havia de donar una altra mala notícia. Curiosament uns deu minuts després d'enviar-me el mail ha estat quan ens hem topat pel passadís i la pobra no m'ha vist. Ja he dit abans que és de poques paraules i que tot ho diu per mail.

Sóc molt feliç. Tinc des d'avui tot un any per disfrutar de la seva presència. Ja temo la mala notícia que m'haurà de donar demà però no dubtaré en cap cas que és pel bé de tota la comunitat, per molt que pugui semblar que la meva contrarietat l'afavoreix a ella o algun amic seu.