diumenge, 17 d’agost del 2008

NICK

Fa anys, quan vaig començar a xatejar (quins temps aquells), va sorgir el primer dubte que em creava internet: buscar un nick (quin nick tens? era una pregunta molt habitual en aquells anys). Vaig pensar i repensar. No era fàcil. Se suposava que el nick havia de ser una paraula en primer lloc maca i en segon lloc que digués alguna cosa d'un mateix. Després de molt pensar vaig decidir que el meu nick seria "Orlando". Sonava bé. Era a la península de la Florida. A Orlando hi havia Disney World. A més existia Orlando el furioso, obra d'Ariosto, i Orlando significava Roland, com la Chanson de Roland de l'èpica francesa. Així la cosa literària quedava també coberta. Orlando, com a Nick, era perfecte. Aparentment.


A l'identificar la gent Orlando amb el tomàquet fregit va obligar-me a trobar un altre nick amb connotacions menys fàcils. Vaig trobar, no diré de quina manera, EastRiver. Sonava fins i tot millor que Orlando. Era el riu de l'est però jo m'estimava més dir-ne el riu de l'orient. A més la seva connexió amb NY tampoc em molestava gens. Encara que NY no era per a mi la ciutat mítica que era per altres sí és evident que em cridava, i molt, l'atenció.

I ara, quan per fi vaig conèixer NY, trobar-me amb el riu va significar, ves quina cosa, quelcom molt important. No en va amb el temps m'he identificat molt amb EastRiver. Va haver-hi un punt d'emoció i tot. EastRiver, aquí Ramon. Ramon, aquí l'EastRiver. Emocionant. Creuar-lo pel pont de Brooklyn, contemplar-lo des de l'altre costat de Manhattan, tot plegat. EastRiver.

Aquí, present en unes imatges, l'EastRiver de NY.


5 comentaris:

síl ha dit...

jo també vaig tenir un moment de tria de nick... i de mail... i deu n'hi do!!!! impressionant NY, eh? gairebé tant com els paisatges de per aquí dalt ;)
salutacions!

pd. uf, acabo de baixar a la mata i ja trobo a faltar la fresqueta del poble

Anònim ha dit...

RAmonet m'has fet recordar els temps de la macorina, jajajaja.
Petonsss.

Miguel Ángel ha dit...

A mi també em porta records el nick, i les fotos que has penjat tant familiars, tant com una cosa pròpia, jeje. Veig que l'estiu t'inspira. Molt maques les entrades de les finestres i les de pintura. Estic molt d'acord amb tu.

Eastriver ha dit...

Silvia, aquí dalt els gratacels són les muntanyes, impresionants. i a més la fresqueta que tu dius...
Rosa, vaig pensar en tu i la història de la macorina quan redactava el post del nick, haviem rigut tant...
Miguel Ángel, celebro que t'agradin les entrades de les finestres i de Van Dyck... veritat que encara no t'ho havia comentat? Doncs sí, això em va passar amb Van Dyck, amb Vermeer i amb el riu del meu nick. I ves buscant el telèfon de l'Aisha!!

María ha dit...

Què difícil me lo pones con el catalán... jajajaja, la mitad de cosas que dices... Pero que sí, que el EastRiver es precioso, sobre todo la orilla de Manhattan (aunque ahora está de moda Brooklyn, imagínate, cómo puede estar de moda semejante guetto???) y que desde luego EastRiver como nick está muy bien. Cuando yo empecé a chatear hace años lo hacía con el rimbombante de Venezia, con Z, por el puente de mis amores, tú río, yo puente... ¿Cómo estás majísimo? BSS