L'Ana Rodríguez, que va ser professora meva a la facultat, ha publicat el seu Ronda Marsé, un llibre que recull la recepció que es va fer de les principals novel.les de l'autor de Barcelona. Un treball complicat i laboriós, moltes hores d'hemeroteca i de destriar quines eren les crítiques més valuoses que, al seu moment, es van publicar a mesura que Marsé anava conformant la seva obra. El llibre es complementa amb un documental en DVD: "Un jardín de verdad con ranas de cartón".
Juan Marsé és un autor que m'encanta. Té algun conte extraordinari. I de les seves novel.les n'hi ha quatre de fantàstiques: Últimas tardes con Teresa, Si te dicen que caí, El embrujo de Shangai i Ronda Guinardó. Si te dicen i Ronda són, segons el meu parer, dues obres mestres. També estan molt bé El amante bilingüe i Rabos de lagartija, però les quatre que he dit per a mi són les millors. Quatre obres fonamentals d'un narrador ja clàssic.
L'Ana ha tingut el detall de escriure unes paraules especials per a mi en l'exemplar que em va enviar. En vaig escriure una crítica que sortirà a la premsa especialitzada un dia d'aquests.
(Quines casualitats... He penjat aquesta entrada a les 4.20 aproximadament i mitja hora més tard el Ministre Molina compareixia per fer públic el nom de Marsé com a guanyador del prestigiós premi Cervantes. Qui ha dit "casualitat"???) Val la pena de llegir una autobiografia curta de Marsé, molt divertida, a les pàgines de El Pais: el nen que va tenir quatre pares i vuit avis.
.jpg)
Fa 1 dia
+21.02.50.png)
3 comentaris:
El conte de la vanguardia es molt bo, es veritat, Marsé es del Penedes, bé, al menos una de les seves families. Vaig intentar si te dicen que cai, bufff, molt dificil, no vaig poder pas, pero es veritat que el tio es molt lucid i segons diuen molt bo.
También me encanta a mi, y me he alegrado del premio, pero creo que por Barcelona no se lo soporta demasiado, por lo que me han contado. Ahora el niño de la pila duracel: interpreto que no pudiste con Si te dicen que caí. Pues tú te lo pierdes. A ponerse pilas nuevas y a intentarlo otra vez con Javaloyes, que ahora está de moda, darling.
María, esto de que en Barcelona no se soporta a Marsé no sé de dónde lo has sacado, yo creo que se le aprecia mucho, y se valora ese espíritu entre abuelito malhumorado e intelectual insobornable que pone a parir al representante del poder, sea quien sea. Igual sí que una rama nacionalista no le perdona que no escriba en catalán y esas cosas, pero creo que en general se entiende que se formó en plena dictadura y por tanto su formación cultural fue en castellano.
Vivaduracel, sí, en una cosa té raó la María: torna a intentar Si te dicen, que val molt la pena. Ara, això sí, a la María en general fes-li poc cas. I si et diu darling ja et pots posar a tremolar, jeje. :)
Publica un comentari a l'entrada