diumenge, 25 de gener de 2009

PINTORS (I): ARMAND GUILLAUMIN

De tots els moments de la història de la pintura un dels meus favorits comença a finals del segle XIX. Els darrers realistes, l'impresionisme i post-impresionisme, el puntillisme, els diferents moviments que portaran a les avantguardes. He tingut la sort de poder veure quadres d'aquests pintors a París, a Amsterdam, a Londres. Aquestes pintures, que representen l'alliberament del color, el moment en què el cromatisme s'escapa de la línia, m'impresionen enormement, ja retratin un paisatge rural o ja sigui urbà (París, per exemple). De tots els impresionistes n'hi ha un que no és tan famós com Monet, Renoir, Seurat, Pissarro o la Mary Cassat, però sí igualment destacable: Armand Guillaumin. Jo l'he descobert fa molt poc. Aquests són alguns dels seus quadres.












5 comentaris:

María ha dit...

Querido, qué paz sosegante, qué belleza. Yo sí conocía a Guillaumin, querido, y es tan cierto que esa belleza traspasa todo y hace el munco más bello... Adoro el impresionismo, los inicios del XX, pero no desprecies tampoco el Realismo, que tiene cosas muy interesantes. Estas entradas artísticas tuyas son una gota de arte en el panorama tan lacio de la cotidianidad. Besitos y salgo pitando.

soniabaste ha dit...

Coincideixo, m'encanta Monet, per exemple. A Guillaumin no el coneixia. M'agrada especialment el quadre de la neu. Em recorda un que hi ha a París, que no sé de qui e´s, però que em va fascinar, només un paissatge nevat, amb totes les tonalitats de la blancor de la neu.

Ramon ha dit...

Sonia, m'ha sobtat tant això que dius, perquè recordo que a París, al Museu d'Orsay, em va encantar un quadre (bé, molts, però ara em refereixo a un) que plantejava un escenari tot nevat. Però com dius tanta blancor no era tota igual, estava molt ben resolt, eren moltes les tonalitats del blanc. El quadre, ja em diràs si és el que tu et refereixes, és de Monet i jo l'he trobat en aquesta adreça:
http://www.monetreproductions.com/Monet%20-%20The%20Magpie.jpg

soniabaste ha dit...

Ho acabo de mirar, sí que ho és, ja sé que no es de una gran origintalitat que em flipi Monet però paraula que no sabia que el quadre de la neu era de Monet, aquests jocs de llums, aquest domini i sensibilitat... La Maria parla del "panorama lacio de la cotidianidad" que no sé pas que vol dir però jo també "adoro el impresionismo". Ah, Ramon, i fes una recopilació dedicada a Monet, Guillaumin està bé però el primer hauria d'haver estat Monet. Petons

María ha dit...

Carisisima, qué perra con Monet...