dissabte, 17 de gener de 2009

RACONS (II): LES CASES QUE BALLEN

A Praga, entre molts edificis, carrers, ponts i monuments emblemàtics hi ha una edificació nova que s'està convertint en una altra icona de la bonica ciutat, capital de la República Txeca i de l'antic regne de Bohèmia. És de l'arquitecte Frank Gehry, autor també del Guggenheim de Bilbao i del peix daurat del Port Olímpic de Barcelona. De Frank Gehry és també el projecte d'edifici de la futura estació de la Sagrera, a Barcelona. Aquest és el projecte de la Sagrera i el peix.

Les cases que ballen, al costat del riu Moldava, són dues cases que es retorcen com si ballessin També se les anomena Ginger i Fred, en homenatge a Ginger Rogers i Fred Astaire. En fotografia són curioses, en directe molt sorprenents.

5 comentaris:

María ha dit...

Por Dios, darling, que inculta me siento, no conocía estas casas, de hecho no conozco Praga, pero no es excusa... Y mira que son sorprendentes...

joseantonio322 ha dit...

Estuve en un viaje de negocios hace dos años, plaza Wenceslao, cerca de las casas danzantes. El último día, cuando ya salíamos para el aeropuerto, me escapé literalmente para contemplarlas y me fascinaron. La visión desde el río es menos mágica que la visión lateral de la primera foto, pero parece una visión onírica en cualquier caso. Un bello y soprendente rincón, sin duda.

Jaume ha dit...

Sembla una distorsió de la imatge. ¿No se li podria prohibir de fer una casa a Barcelona?

Alicia ha dit...

Em sembla una arquitectura genial! Sobretot perquè ara anem cap un món que té una consistència més líquida en tots els aspectes de la vida. De fet hi ha una teoria sobre la modernitat líquida, sobre les coses que sembla que tenen una essència eterea. I en l'arquitectura també s'hi reflexa. Ara es pot anar a una ciutat a veure els seus edificis i això em sembla impressionant.
Ja m'agradaria tornar a Praga i veure´l.
Queda pendent!!!

Ramon ha dit...

María, yo tampoco conocía las casas antes de ir, tampoco pasa nada, lo interesante es descubrir el mundo poco a poco. José Antonio, es cierto que tienen ese punto onírico... Alícia, és cert això de la modernitat líquida, com penso que tot està interconnectat sempre ho he relacionat amb la època del canvi climàtic i el desglaç. Però si l'aigua és sensibilitat i feminitat, benvinguda la modernitat líquida. Jaume, com pot ser que no t'agradin? Segur que ets dels que pensen que la torre Agbar és una perversió arquitectònica. A mi personalment m'agrada més l'arquitectura que es fa avui en dia que no pas la que es feia en els anys setanta, per exemple, tan racional... Salutacions a tots!