dimarts, 3 de febrer de 2009

AGUSTÍ CENTELLES

Agustí Centelles és un fotógraf valencià que, de fet, pot ser considerat català doncs de petit va venir a Barcelona i es va quedar fins l'exili. Va tornar a Catalunya al cap de poc temps i va ser jutjat per les autoritats franquistes que el van condemnar a no poder fer més fotografies de tipus artístic o periodístic. Es va haver de refugiar en la fotografia publictària, treballant per Chupa Chups, per exemple.

Les seves fotografies de la guerra civil són impresionants, conegudes a tot el mon. Juntament amb Robert Capa i Gerda Taro és considerat un dels millors fotógrafs de guerra del segle XX. Per exemple la famosa foto que va fer en els primers dies de la guerra al carrer Diputació amb Bruc.
També d'altres fotografies notables, intenses, verdaderes obres d'art.







N'hi ha una que resulta terrible, la fotografia d'una dona plorant la mort del seu marit, fusilat pels fascistes en el cementiri de Lleida.
Molts anys després de feta aquesta fotografia el periodista de El Periódico de Catalunya Josep Pernau descobria que la dona que plorava era la seva mare i l'home mort a terra el seu pare. Així ho explicava en un article: "I per acabar, una vivència personal. Franco havia mort, Centelles havia recuperat el famós maletí i un dia em va trucar per oferir-me una visita al seu estudi. No recordo qui li havia identificat Josep Pernau amb el fill de l'home que ell havia fotografiat al cementiri de Lleida, a terra, en el moment en què era reconegut per la meva mare. Gran fotoperiodista i home de sentiments, al seu costat vaig viure unes hores molt emotives."

4 comentaris:

vivaduracel ha dit...

Ostres, coneixia varies d'aquestes fotos però mai hagues sospitat que eren totes del mateix fotògraf i menys que aquest fos català...

joseantonio322 ha dit...

No sabía la anécdota de Josep Pernau, sí conocía a Centelles de quien hicieron una exposición no hace mucho tiempo. Uno de los mejores fotógrafos reducido a fotógrafo de la chupachups, como tú dices.
El paseaba cierto día por las alturas del Ritz de la Gran Vía (bueno, creo que ahora lo llaman Palace) y oyó ruido. No sabía nada, subió a la zona de Diputación para ver qué pasaba, y allí se encontró los caballos muertos que formaban la barricada. Disparó la cámara y descubrió más tarde que acababa de comenzar la guerra civil.

Jaume ha dit...

Molt bones les fotos pero a la vegada que tremendes i que agresives, ja se sap, les guerres. No se si saps que al diari Publico fan una col.lecció de fotografs importants

María ha dit...

Querido, qué emoción, qué sentimiento. I qué fotografías más bellas. Desconocía todo sobre Centellas aunque conocía la foto de los caballos, la de los niños jugando a los fusilamientos, que me puso siempre los pelos de punta y alguna otra. Carisimo, un día dedícanos una entrada a Gerda Taro, a la que tú nombras, y de la cual su noviete de la época, el tal Capa, tuvo los mismísimos de robarle alguna imagen y firmarla él. Siempre igual los hombres. En fin, caro, no agriemos la fiesta y celebremos a Centellas.