Sóc un fanàtic de Vila-Matas. Des que vaig descobrir una novel.la d'aquest autor català m'he convertit en un fan total i fatal. M'encanta aquesta literatura que fa, una mica absurda, de no saber exactament on va, realista però alhora paranoica, d'aprofundir (o insistir) en allò que tots tenim d'absurd. Extraña forma de vida és una novel.la molt curta, que es llegeix d'una revolada. Ens explica la història d'un novel.lista que ha d'escriure una conferència. Vol fer-ho molt bé perquè té previst que la seva amant, que assistirà a la conferència, vulgui fugir amb ell. I decideix que parlarà dels detectius i dels espies, que són els que tenen una "extraña forma de vida".
A partir d'aquí la novel.la ens parla de l'escriptor com d'un altre tipus d'espia. Efectivament, el novel.lista espia els seus veïns perquè són ells, sense saber-ho, els que passen a les pàgines de les seves novel.les. I parla també d'un món boig que ha perdut els referents perquè ha perdut Déu. Déu, que era el suprem espia, tenia vigilada i controlada a la gent. Ara, sense Déu, la gent sap que ningú els vigila i per tant tot està permès.
El novel.lista és, com tots, un petit espia domèstic. Alimentar-se, així, de la anònima vida dels altres converteix també la seva, la de tots, en una extranya forma de vida.
.jpg)
Fa 3 hores
+21.02.50.png)
4 comentaris:
Bienvenido siempre al paraíso habitado por los personajes del gran Vila-Matas. He ido al enlace de octubre y he visto que lo conoces desde hace poco. Pues sí, te queda mucho por disfrutar. El dietario voluble es extraordinario y es lo último. Como tu sospechas se trata de un maravilloso paraiso paranoico.
No se si vas ser tu o qui, pero ja m'havien parlat d'aquest autor de Barcelona, i m'havien parlat tan be que ara m'he animat amb una altra novel.la seva prou coneguda, París, que sembla ser que es biogràfica. De moment em fa riure, encara que porto poc. Potser sí que m'agradarà perque sí que sembla una novel.la una mica boja, com jo mateix, no penses?
Queridos, está claro que Vila Matas es grande, pero cómo me recuerda a mi misma cuando se me ha ido la mano con los Alka Seltzers...
Me divierte lo del paraiso paranoico, por lo que veo de momento, es bien cierto. Es lo mismo que la impar María llama pasarse con los Alkaseltzers o como se escriba.
Vivaduracel, pel que sembla som molts els que estem coneixent aquest autor. Sí que es cert que les seves novel.les són una mica bojes, el que ja no puc dir és si estan tan bojes com tu o una mica menys, jeje. Jo també he començat París no se acaba nunca, però haurà d'esperar perquè ara tinc molta feina i he de parar les lectures.
Publica un comentari a l'entrada