dilluns, 23 de febrer de 2009

EL MARQUÈS I EL SODOMITA

El marquès del títol és John Douglas, marquès de Queensberry, i el sodomita és Oscar Wilde. L'any 1895 el marquès va enviar a Oscar Wilde una nota clarament ofensiva tractant-lo de sodomita. El marquès era el pare d'Alfred Douglas, més conegut com a Bosie, amant de Wilde.
Wilde i Bosie van tractar de posar fre a l'acós del marquès. En no aconseguir-ho van optar per acusar-lo d'injúries. El marquès va ser detingut i jutjat. Finalment no va ser acusat, doncs durant el judici va quedar clar que certament Wilde era un sodomita. El resultat, a més de la no culpabilització del marquès, va ser que Wilde va ser detingut dies després d'aquest primer judici i, aquest sí, condemnat per sodomita a treballs forçats.

El llibre en qüestió és la còpia de les actes del primer judici. Com una obra de teatre apassionant en què escoltem els advocats, els testimonis i el propi Wilde, orgullós, llest però alhora insolent. Aquesta actitut serà la que el portarà a posar-se en evidència i ser finalment detingut, jutjat i acusat.

Oscar Wilde era un home casat i amb dos fills en els moments dels judicis. Com tants homes de l'època es veia obligat a portar una doble vida, d'una banda la dona, els fills i les relacions socials. De l'altra els amics, amants, la vida de l'ambient i la segona parella estable, en el seu cas el jove Alfred, a qui ell anomenava Bosie. Un cop Wilde va ser acusat la seva dona, clarament humiliada, va agafar els dos fills i va fugir de Londres. Els nens van perdre el cognom Wilde i també la relació amb el seu pare.
En aquest llibre fantàstic, veritable document que es pot llegir com si s'assistís certament a un judici, es pot veure tant l'enorme intel.ligència de Wilde com l'homofòbia de l'època. El jutge del judici que finalment acabarà condemnant a Wilde, un home que havia jutjat violadors i assassins, dirà que el delicte de Wilde era el pitjor que ell havia jutjat mai.

Una altra circumstància que fa que el llibre que comento sigui un text tan singular és la identitat de l'autor, de la persona que va agafar les actes i els hi va donar una forma clarament literària. Es tracta de Merlin Holland, un dels nets d'Oscar Wilde, esforçat en recuperar la memòria del seu avi, en editar vells textos familiars i en rescatar actes oblidades i amagades per la moral de l'època.
El marquès i el sodomita és un viatje al passat, com un documental que recull una part petita de la història de la moral occidental.

4 comentaris:

gerard.ja2 ha dit...

Què casual que em van regalar aquest llibre fa un parell de setmanes... si me'l recomanes tant serà qüestió de llegir-lo

soniabaste ha dit...

Una història trista i real, com una novel.la o una obra de teatre, amb bons, dolents, relacions prohibides, dones enganyades, fills proscrits, jutges i advocats, i temps enllà, el net venjador que ens explica la història. La realitat supera la ficció. I gràcies pel relat.

joseantonio322 ha dit...

Para completar la narración vendrían bien unos aforismos de Wilde, geniales y contradictorios como el propio personaje. Me pasearé por el Marqués y el sodomita y en otro momento te cuento.

Ramon ha dit...

Sí, gerard, ja veuàs com ho passes molt bé amb aquest llibre. José Antonio, me he tomado en serio lo de los aforismos. Nada, tomados de internet, en plan fácil:
- Felizmente, creo que no soy un ser normal
- El egoísmo no consiste en vivir como uno quiere sino en exigir que los otros vivan como queremos nosotros
- ¿La diferencia entre literatura y periodismo? El periodismo es ilegible y la literatura no se lee. Eso es todo
- La popularidad es el único insulto que no he sufrido nunca
- La tragedia de la vejez no consiste en ser viejo, sino en haber sido joven
- La experiencia es el nombre que todo mundo da a sus errores
- Te esperaré toda la vida... si no tardas demasiado
- La única manera de librarse de una tentación es caer en ella