És a Barcelona i és un carrer estret, amagat, marginal gairebé. Com si es tractés d'un homenatge als petons furtius.
La vuelta al mundo en 195 poemas (3): Freedom Nyamubaya
-
*Introducción *
Ahora que he bajado mi arma
Por casi obvias razones
El enemigo aún está aquí invisible
Ahora el cañón de mi arma no tiene un objetivo prec...
Fa 6 hores


2 comentaris:
He buscat per internet on era un carrer de nom tan fascinant com aquest. I mira, quina sorpresa, resulta que és un carrer sense sortida. Això no ens ho havies dit. El carrer dels petons és un carrer sense sortida. No sé com agafar-ho, no sé si és casual o és una metàfora d'aquestes que a vegades té la vida.
No em vaig fixar en absolut que fos un carrer sense sortida. Sí que vaig veure que era estret, fosc, i en general poca cosa. A partir del teu comentari ho he mirat a la pàgina de bcn.cat i efectivament, no té sortida. No crec pas que sigui una metàfora de la vida, que dius tu. Més aviat que qui li va posar el nom tenia bon sentit de l'humor.
Publica un comentari a l'entrada