Aquesta tardor passada a Londres i d'altres ciutats angleses van començar a circular uns autobusos amb una particular propaganda. No anunciaven un producte sinó una opció: "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i disfruta la vida". En una època en què es torna a dubtar de la teoria de Darwin, que ja semblava completament assumida, i que tantes associacions i persones (inclosa la Reina de España) aposten que un ensenyament marcadament religiós i creacionista, que un grup de persones paguin propaganda tan políticament incorrecta als autobusos és com una alanada d'aire fresc. Ara aquesta campanya arriba a Barcelona amb el nom de Bus Ateu promoguda i pagada per diverses associacions de lliurepensadors i ateus.
Jo no sóc ateu, sí anticlerical, i per tant penso que és sempre mala cosa que la religió es posi massa en les qüestions públiques. Penso que tota espiritualitat s'ha de viure de forma íntima, personal, i que sempre que es comença a fer proselitisme i imposar dogmes i normes de conducta hi ha una ideologia determinada que espera treure'n alguna mena de profit. Tot i sent creient penso que dintre d'unes lògiques normes de civilitat i respecte, cada un ha de viure com vulgui, talment com si Déu no existís. És la única manera de fugir d'integrismes que signifiquen sempre un pas enrere.
(Un grup d'evangelistes de Fuenlabrada han contraactacat amb un autobús que dóna voltes per Madrid amb el lema "Dios sí existe. Disfruta de la vida en Cristo")
Ecos lejanos, 24
-
Sigue siendo tu mano tan leve como entonces, susurra la mujer. Es ese don
de aquello que roza lo imperceptible lo que siempre me gustó de tus
caricia...
Fa 23 hores
3 comentaris:
M'agrada aquesta proposta, són tan pesats els capellans i tots els que els van darrere... Jo sóc tirant a anarkista, o sigui, figurate...
Darling de mi corazón, que hermosura de diseño, pensé que me había equivocado de puerta. Felicidades, querido Y es muy divertido lo que te gusta, una lista encantadora, aunque pienso que somos menos parecidos de lo que sospechaba: coincidimos en algunas cosas (todo lo relacionado con el ocio y el tiempo libre, querido) pero en comidas no tanto, ni lo de los ovnis que supongo que será una divertida nota de humor... Bueno, en lo que sí estoy de acuerdo es en lo de tu entrada, totalmentea además. Yo no llego al extremo del chico anarquista, porque los anarquistas tiran granadas, queridos, y servidora prefiere las bombas dialécticas. Y bueno, un consejo, jamás te fíes de uno de Fuenlabrada, jamás de los jamases, y si es evangelista mucho menos. Kisses
No sé els de Fuenlabrada són de poc fiar, els de la conferencia episcopal sí que ho són, i d'axiò n'estic segura. Ni que nomes sigui per fer la punyeta al Rouco, visca el busateu.com
Publica un comentari a l'entrada