divendres, 4 de setembre de 2009

HAENDEL AMB CASPA

Haendel és un dels compositors que més m'agraden. Un bon grapat d'àries escrites per ell són de les meves preferides. Però també peces instrumentals tremendament delicades. Tanta fascinació per Haendel i just ara he descobert que no n'hi havia per tant. Haendel és clarament millorable. Vegem.

Messiah és un dels seus oratoris més coneguts, segurament pel cor "Aleluya" tan emblemàtic. Un oratori venia a ser com una òpera de tema religiós generalment no representable escrita per aquells dies en què la religió prohibia distraccions mundanes. (De vegades el tema no era tan netament religiós, com en el cas de Semele) Una altra de les característiques que diferencia els oratoris de les òperes és que els primers són en anglès i les segones en italià. L'oratori del Messiah té una ària per a tenor, una de les poques àries per a tenor que va escriure el compositor alemany. Es tracta de "Every valley". En el següent video canta el tenor nortamericà Jon Humphrey.


I ara la versió clarament millorada. Especialment gràcies a l'acurada posada en escena. Els vestits, la coreografia i els crepats contribueixen clarament a millorar l'original (tot i que al principi recordi potser una mica la música del Telecupón de Carmen Sevilla, però no hi ha res perfecte). Ara només caldrà esperar que facin el mateix amb la resta de l'obra del compositor.



I que aquesta humil entrada serveixi també d'emocionat tribut a First Call, els immortals milloradors de l'obra de Haendel.

7 comentaris:

vivaduracel ha dit...

vivan los colgaos, juas, juas, buenisimos, la explosion del kitsch, de impresion... sin palabras

romeu.and.romeu ha dit...

De jutjat de guàrdia, un oratori tan especial convertit en aixo. Crec que aquests First Call eren un grup de tipus catequista o ecumènic, cosa de missa en una paraula. Van cometre pecat mortal, ho tinc clarissim.

soniabaste ha dit...

La versió és deplorable, ara bé, aquesta estètica tan anys 80, els cabells, jaja, potser no els hauriem de culpar a ells, tothomb anava mes o menys aixi en aquella epoca. A més, arrodoneix la postal amb unes bones espatlleres... Aixo com diu el viva duracell es un museu del kitsch, si algu monta el museu del kitsh hi haura de posar aquest video.

Ramon ha dit...

Rafel, tens raó amb aixo del kitsch, jo vaig estar a punt de titular l'entrada amb alguna mena de referència al kitsch.

Romeu, aixo del grup no ho sabia del tot, sí que vaig buscar informació sobre els tres membres del grup i la única cosa que vaig trobar van ser actuacions certament de tipus religiós de la noia rossa. I és cert que tenen una mica aquest aire de missa, tipus el señor nos ha salvado, alegría...

Sonia, tens raó amb el que dius de les modes, un no es pot escapar, al menys ni del tot ni sempre de la ingerència intensa que suposen les modes. Bé el setembre?

Juliette ha dit...

Quanta cruesa amb aquests pobres nois, penseu que son fills, com tots, de la seva epoca. Aixo no justifica l'horror musical que cometien, ara be, tants d'altres el continuen cometèn ara i no passa res. Vist quan una cosa (o persona) es fa vella, sempre es mes fàcil. És fàcil riure's dels crepats perquè no ens veiem els pircings. I mira que jo als 80 ja tenia una edat però vaig cometre l'error musical de ballar amb este amor ya no se toca, de la Yuri, que debia ser una cosa aixi. Jo, ja ho sabeu, sempre defensant les velles, la dignitat de la tercera edat. Aquestes noietes deuen ser companyes de quinta, aixi que prohibit tocar-les. Petons muntanyencs.

MARIEL ha dit...

Cómo me reí, por Dios. ¿No serán los First Call la versión posmoderna del Messiah de Haendel?

Están muy bien, sí. Que si todo en la vida fuera Haendel nos pegábamos un balazo (y si todo fuera First Call ... también).

Petons! (voy aprendiendo, de a poquito)

Ramon ha dit...

Mariel, si todo en la vida fuera First Call me pegaba un balazo ya, jaja. Mujer, si todo fuera Haendel no, que Haendel me gusta mucho. Pero bueno, convendré contigo en que en la variedad está el gusto, y que un poco de sentido del humor no sólo viene bien sino que es necesario. Petons