En els anys setanta els meus tiets vivien a la Meridiana, en una zona propera on ara hi ha el pont del treball. En una de les visites de la tarda del diumenge ens van portar a veure els gitanos de les barraques, no gaire lluny, on ara hi ha el parc de Sant Martí, a l'altre costat de la via del tren. Aquella visió de les barraques em va deixar parat, la recordo prou bé, i mira que llavors jo era un nen. No sabia que aquell lloc on em trobava era la zona de barraques anomenada la Perona (perque la va visitar Evita Peron durant la seva visita a Barcelona) ni que era només una de les moltes zones de barraquisme que perduraven en la meva ciutat. De fet les barraques van perdurar fins l'any 1989. A un pas de les Olimpiades.
L'altre dia vam visitar l'exposició "Barraques. La ciutat informal" al Museu d'Història de Barcelona, a la plaça del Rei. Un recorregut molt interessant per la història dels principals centres barraquistes del segle XX. El Somorrostro, per exemple, on hi va néixer Carmen Amaya. El Somorrostro era un campament de barraques situades a la platja, just on ara hi ha el Port Olímpic.
O les barraques del Camp de la Bota, on ara hi ha el Forum i Diagonal Mar.
Però molts altres nuclis hi estan representats. Les barraques del Carmel, on hi vivia el fascinant personatge de Juan Marsé, el Pijoaparte, protagonista de Últimas tardes con Teresa (fascinant aquesta novel.la) i que vaig visitar i comentar en una altra entrada d'aquest bloc. O les barraques de Montjuich, on ara hi ha el Palau Sant Jordi i l'antena de Calatrava. O Can Tunis, a la zona Franca, amb gitanos que després van recol.locar a la Mina, a sant Adrià. O tants d'altres.
.jpg)
Fa 4 hores
+21.02.50.png)
3 comentaris:
Molt interessant! Apart de l'exposició, les fotografies demostren que barcelona ha canviat molt els últims temps. Encara recordo que tothom li feia por anar a Can Tunis no fa tant, quan els gitanos de Montjuic van anar baixant de la muntanya. I encara ara, en el barri del polvorí de nit no és massa recomenable.
Una abraçada
A la Catalunya rural també hi havia barraquisme, i encara n'hi ha segurament. I també aquell altre tipus de barraquisme nòmada, més llunyà, jo no l'he viscut però a casa encara se'n parla dels gitanos que venien a vendre i vivien en coves o en carretes, o al mig del camp. Està bé no oblidar tot això.
Sí, tens raó Jaume, jo encara recordo els gitanos que venien amb tartanes i acampaven davant del pouet i darrera el turonet al camí de la Torra.
Publica un comentari a l'entrada