diumenge, 15 de març de 2009

DALÍ I NARCÍS

Dalí, en tant que personatge, mai m'ha fascinat. És més, moltes vegades m'ha fet força ràbia. Tenia actituts que no m'agraden, que dificulten que jo m'hi pugui identificar. Pictòricament hi ha haver un moment en què la seva pintura m'interessava molt; ara m'interessa molt menys però no la menyspreu. En qualsevol cas la seva trajectoria és tan rica, tan intensa, tan contradictòria, tan propera biogràficament que és inevitable trobar-te sempre amb Dalí, gairebé tan inevitable com trobar-te amb Gaudí si vius a Barcelona. També m'interessa Gala Dalí, sobretot des què recentment he vist la pel.lícula de la Sílvia Munt, però ara no és el moment.

L'any 1937 Dalí va definir el seu mètode de treball, el mètode surrealista, com a mètode paranoic-crític. Per il.lustrar-lo va pintar Metamorfosi de Narcís i va escriure un poema en francès, "El mite de Narcís", que s'ha publicat per primera vegada molt recentment. Segons Dalí s'havia de veure el quadre amb el poema devant, talment que es tractés d'un text instructiu. El mite en qüestió explica com el jove Narcís, d'una gran bellesa, en emmirallar-se un dia en un riu es va enamorar de sí mateix. O millor, segons molts, es va enamorar del seu propi reflexe.

El més interessant, al menys el que a mi més m'interessa, és la germandat entre literatura i pintura que concebia Salvador Dalí, molt en la línia del que van ser les avantguardes. No nomès literatura i pintura sinó d'altres arts. La interrelació, les influències diverses. Pintors, escriptors, cineastes, arquitectes... units per relacions d'amistat, i pintura i escriptura unides també en un mateix autor. Dalí n'és un exemple entre molts d'altres. També en això va saber ser modern.

3 comentaris:

Jaume ha dit...

Entenc poc de pintura pero la pintura de'n Dalí té molta força i és molt personal. A més era escriptor com tu dius, perque havia publicat no sé quins llibres, novel.les... Vivia a Portlligat que es un lloc fabulós, tu en parles en alguna entrada anterior, veritat?, va posar la dona a un castell que li va comprar i té un museu a Figueras d'on el seu pare havia estat notari. Sí senyor, tot un personatge.

María ha dit...

Carisimo, Dalí siempre ha sido afecto a mi corazón. Y Narciso más, porque soy Narcisa de alma y tu lo sabes. Si te contara mi último mes no ibas a creerlo, querido. Me encanta la vida loca, darling. Te escribo un mail en un momento...

Ramon ha dit...

Jaume, vaig visitar PortLligat aquest Nadal, em va encantar certament, i també Cadaqués. Un lloc màgic. María, cuánto tiempo, ya estás tardando con ese mail. Siempre que te pierdo la pista yo sé que tu estás en uno de tus viajes porque te encanta la vida loca. Un beso, vida loca.