divendres, 6 de març de 2009

EL FUTURISME

Que algú pateixi un accident d'automòbil ja no és una novetat i per tant ja no propicia nous corrents artístics. El diari "El Pais", amb motiu del centenari del futurisme, recordava els casos emblemàtics de James Dean i l'artista Jackson Pollock (NY està ple de les seves pintures) morts tots dos al volant d'un cotxe. S'hi podrien afegir casos més recents com el de Diana de Gales. Però va haver-hi una època en que la velocitat començava i en què el cotxe, l'avioneta, la moto, totes les novetats tècniques, eren capaces de generar poesia.

Fillipo Tommaso Marinetti va crear el futurisme. A finals de 1908, mentre conduia el seu cotxe va patir un seriós accident. Un accident que va generar, com si d'una caiguda del cavall es tractés, una filosofia de vida. Un parell de mesos després, el 20 de febrer de 1909, ara fa just cent anys, va publicar a Le Figaro el primer manifest del futurisme. La velocitat va tenir, a partir d'aquell moment, carta d'aventura estètica.

Llegim en el manifest principis tan contundents com: "No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra", "La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny" o, d'entre d'altres, el tan conegut "Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Somotràcia".

El futurisme i d'altres "ismes" canviaran la història de l'art i la literatura. Segurament no per la qualitat de moltes de les obres amparades en aquests principis sinó per la renovació que significaran, per la nova visió que serà tan pròpia del segle XX. Cert que moltes d'aquestes idees seran després molt semblants a la dels fascistes. Com és lògic molestava més el cant a la violència que no pas el cant a la velocitat. Però, fos com fos, l'art i la cultura del segle XX no serien el mateix sense aquests moviments de la radicalitat.


El culte a la màquina i a la velocitat que es dóna en la literatura de principis del segle passat és un exemple de la influència del futurisme en les lletres. El futurisme en la pintura, que va tenir el seu propi Manifest, es va donar en un grup d'artistes que barrejen influències amb d'altres ismes i que anuncien l'abstracció. Boccioni, Carrá, Russolo, Severini o Giacomo Balla són alguns d'aquests artistes, amb algun quadre força interessant com es pot veure.
Un any després de la publicació del Manifest, en un teatre de la ciutat de Trieste, es va celebrar la primera velada futurista. Marinetti va criticar la comercialització de l'art i va defensar una visió militaritzada de la vida. Mica en mica la part estètica anava deixant lloc a la part més estrictament militar. La polèmica va ser considerable i les següents velades van ser estretament vigilades per les forces de seguretat. La influència, però, va continuar.

3 comentaris:

joseantonio322 ha dit...

Yo firmaría encantado, en estos momentos, un manifiesto antifuturista, o pasadista si lo prefieres. Frente a la velocidad, lentitud. Frente a violencia, sosiego y silencio. Frente a artificio, naturaleza. Este es un poco el signo de nuestro tiempo. Es lo que llaman new age algunos, nueva espiritualidad otros. Necesitamos un anti-Marinetti que formule con gracia cuatro puntos y luego nos monte una velada encantadora en el Mercat de les Flors.

soniabaste ha dit...

Molts firmariem aquest manifest, José Antonio. D'on ets, per cert? Ramon, m'encanten les entrades d'art, en sóc molt inculta però m'apassiona, tant contemplar-lo com aprendre'n.

joseantonio322 ha dit...

Soy de Bilbao y llevo poco en Barcelona, la próxima te escribo en catalán, Sonia.