No nomès soporto el dia de Sant Jordi sinó que m'agrada moltíssim. Simbolitza la bellesa, la lectura, la cultura, la civilitat, l'amistat, l'amor. I la primavera. La pega: tantíssima gent per segons quins llocs, l'impossibilitat de mirar sossegadamente els llibres. Una altra pega, inevitable sembla ser: l'instrumentalització, la comercialització.
De totes maneres, segueix valent la pena. Bon Sant Jordi!
Ecos lejanos, 24
-
Sigue siendo tu mano tan leve como entonces, susurra la mujer. Es ese don
de aquello que roza lo imperceptible lo que siempre me gustó de tus
caricia...
Fa 12 hores
2 comentaris:
Estic totalment d'acord amb tu!!! Aquestes dues cares, tan visibles, d'un dia que podria ser casi perfecte! El problema és que a vegades guanya la part plaent, i a vegades la que tu anomenes "la pega". Però el descompte a l'hora de comprar llibres, justifica casi tot, eh?
També que t'acostin les llibreries a tots els racons de la ciutat, i puguis remenar un munt de llibres, xafardejar-los, descobrir-los, fer-los teus...
Hi ha algunes coses que em molesten moltíssim d'aquest dia, però tot i així, segueixo llevant-me especialment contenta quan arriba el 23.
Una abraçada!
La fiesta mas sorprendente del mundo para alguien no habituado, como yo. Comentaba ahora en otro blog que si sería posible exportarla a otros rincones de esta España diversa, ni que fuera ocultando su origen (si dices que es catalana, nadie va, que te lo digo yo). Me gusta cada día más esta tierra, aunque no sea correcto decir que os entiendo del todo (todavía).. y no me refiero solo a la lengua.
Publica un comentari a l'entrada