divendres, 10 d’abril de 2009

PINTORS (II): CARAVAGGIO

Quina força extraordinària té la pintura de Michelangelo Caravaggio (sí, també Michelangelo). Exemple emblemàtic de la pintura barroca, amb els seus contrastos, la seva intensitat, la seva expresivitat, els seus jocs de llum i foscor. El més conegut són potser les pintures menys importants, els retrats d'adolescents, una veritable sublimació artística. El més impresionant, però, són les grans escenes. M'han fascinat sempre.




Caravaggio va ser un pintor sorprenentment oblidat durant 300 anys. La seva recuperació va anar parella a l'actualització d'una llegenda. Personatge controvertit, polèmic, delinqüent segons la moral de l'època, homosexual. El seu extraordinari quadre sobre la mort de la Verge el va pintar, escàndol enorme, utilitzant de model el cadàver d'una prostituta que, inflada, havia mort ofegada al Tiber. Es deia que mantenia relacions amb els seus models. Que s'havia vist embolicat en més d'un assassinat. Que tenia un caràcter violent. Que va passar temporades a la presó. Que va ser assassinat i tirat al riu.



La seva vida, i també la seva misteriosa mort, són un passeig per les murmuracions, la rumorologia i la genialitat.




3 comentaris:

soniabaste ha dit...

Em fascina. Fa cosa de dos anys o mes hi va haver una expo sobre Caravaggio a BCN, recordo que hi havia poca cosa de Caravaggio pero me'n vaig enamorar totalment. Vas anar-hi? El que no sabia eren tots aquests culebrons.

María ha dit...

Caro, me fascinan tambien las escenas, como tu las llamas (¿las llamas tú o se llaman así?). En especial la última que pones, la de Santo Tomás con el dedo en la llaga, o la de la crucifixión de Pedro, o la de Judith, o los jugadores... En fin, que he tenido la posibilidad de ver muchas de estas obras en directo, sin tener que contentarme con una mera copia de salvapantallas, y desde luego su grandeza es inolvidable. Impagable.

Ramon ha dit...

Sònia, jo també vaig anar a la exposició del CaixaForum que dius, penso que deu ser la mateixa doncs efectivament vaig pensar que hi havia poca cosa. El títol era, si no recordo malament, La pintura realista europea en la època de Caravaggio o una cosa així, i va ser l'excusa per posar cinc o sis caravaggios que feien de reclam i una bona colla de pintures menys destacades. Tot i així va valdre la pena, sempre val la pena que portin obres interessants.
María, lo de las escenas lo digo yo, no tengo ni idea de si se llaman así dentro de la obra de Caravaggio, no sé demasiado de arte, al menos no hasta ese nivel de detalle. Carísima María, que siempre me provocas una sonrisa, yo también he visto alguna obra de Caravaggio en vivo y en directo, seguramente no tantas como tú, pero bueno, puesto que era italiano y no neozelandés también he podido ver alguna. En lo que desde luego estoy de acuerdo es que su grandeza en inolvidable.