dimarts, 14 d’abril de 2009

ENRIQUETA MARTÍ

La primera vegada que vaig sentir el nom d'Enriqueta Martí encara no era tan famosa com ara. Anava associat, això sí, a l'inevitable afegit: Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona. És clar, un nom així va despertar la meva curiositat i vaig buscar informació sobre el personatge. Després, amb els anys, de l'Enriqueta se n'ha parlat molt a la tele. Des de l'Iker Jiménez a Cuarto Milenio fins el programa La zona fosca de Tv3, passant pels espais groguencs que tant abunden a les diferents cadenes. O se n'ha parlat també en diaris, revistes i llibres.

L'Enriqueta va ser, en realitat, la vampira del carrer Ponent. El carrer Ponent era l'actual Joaquim Costa, al Raval. L'Enriqueta, un dona amb antecedents per prostitució amb menors, vivia al número 29 d'aquest carrer, en un edifici que encara es conserva. Un edifici i uns personatges que formen part de la història negra de la ciutat i del país.

L'any 1912 va desapareixer una nena, Tereseta Guitart, en un carrer del Raval. Els testimonis parlaven d'una dona vestida de negre que, amb un mantell, havia amagat la nena i se l'havia emportada. En realitat, i això es va saber després, no era la primera criatura que desapareixia a Barcelona. Nens i nenes de les barraques de la zona de Sant Antoni, actual barri de la ciutat, desapareixien també sistemàticament des de feia anys, però es tractava de famílies sense una mínima posició i ningú s'havia pres seriosament aquelles desaparicions. La desaparició de la Tereseta, pel contrari, es va convertir en un fet molt destacat de la ciutat. Tothom en parlava.

Un dia una veïna de l'Enriqueta va veure una nena amb els cabells tallats mirant-la espantada des d'una finestra interior de l'immoble. La dona va malfiar i va avisar les autoritats. Llavors es va descubrir tot. Els veïns van explicar que l'Enriqueta pidolava de dia i es vestia elegantment per relacionar-se amb les classes altes per les nits. Dintre de la casa van trobar una altra nena tancada en una habitació, i restes humanes infantils. En altres pisos de la vampira (al carrer Tallers, per exemple) es van trobar igualment, darrere les parets, més restes humanes. L'Enriqueta va resultar ser una de les assessines en sèrie més terribles de la història espanyola. La llegenda havia començat.

Es va parlar dels ungüents i pomades que elaborava l'Enriqueta amb les restes, ossos i sang dels nens, pomades i pegats que ella venia a la gent adinerada de la ciutat, doncs existia la creença que aquells remeis curaven la tuberculosi i d'altres mals. L'Enriqueta va ser empresonada i va morir misteriosament, en un motí. Es va parlar d'assassinat, de la voluntat de silenciar definitivament aquella dona. Aquest fet, juntament amb la desaparició del sumari, va ajudar a crear una llegenda que perviu. Una llegenda que parla de la hipocresia d'una societat que se sorprenia per uns fets terribles i alhora era consumidora d'uns remeis casolans infalibles dels quals tothom sospitava el seu macabre origen.

De fet, aquesta hipocresia es recull en la novel.la basada en aquests fets El cielo bajo los pies d'Elsa Plaza, de molt recent aparició. D'altres llibres que parlen d'aquests fets són La vampira de Barcelona de Francisco Contreras, El misterio de la calle Poniente de Fernando Gómez, La mala dona de Marc Pastor i Los diarios de Enriqueta Martí de Pierrot.

Aquest enllaç ens porta al programa La zona fosca de TV3 que va dedicar un episodi als fets.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina canya l'Enriqueta, i vivia al costat de casa meva, ja em semblaba a mi que cada vegada que passava pel vint-i-nou sentia una presencia que m'obserbava des de dintre de la fosca escala, el 29 es la zona fosca, creuaré a l'altra acera, que no em vegi l'Enriqueta.

María ha dit...

Caro, no pensaba escribirte en una temporada, que sabes que yo soy de missing frecuente y necesario, pero acabo de entrar y has despertado un recuerdo dormido. Sabía de la terrible Enriqueta por un libro que leí hace años, cuando comenzaba el furor de CSI, en que recopilaban casos criminales hispanos, tipo el arropiero y demás fauna. Me quedé estupefacta con la vampira. Pero ya nunca mas supe, querido, que imaginaras que no acostumbro a sentarme ante Iker ni para ajustarme las medias. Caro, eres un pozo de sorpresa. Darling, voy disparada, me ha salido un proyecto laboral que he aceptado porque estaba out y eso me ponía triste. Es loquísimo pero es una pasta, darling.

vivaduracel ha dit...

No sabia la història d'aquesta dona tan sanguinària. Suposo que si hagués passat a Amèrica ja hi haurien mogollon de pel.licules sobre aquesta Hannibal Lecter del Raval.