dijous, 28 de maig de 2009

BOTIGUES: LA LOCA DE ABAJO


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hay gente que no tiene ni gracia ni vergüenza. ¡Que la detengan! Yo también colecciono nombres de tiendas, Gracia en Barcelona es un filon, como antes Ciutat vella antes que se llenara de chinos y árabes, que ya ni nombre ponen.

Susana ha dit...

No deixa de comportar un risc considerable decidir un nom per a un negoci. Si ja és prou dur decidir-lo per a un bloc, imagina si vols treure'n profit! M'imagino la cara de "tierra, trágame" quan el director del banc li demana dades per concedir-li un crèdit.

La part bona? A més que, qui s'hi fixi en el rètol i no tingui prejudicis, es mirarà més encuriosit l'aparador... L'aventatge és aixecar el telèfon a aquells insufribles tele-marketingneadors avisant des del principi: "Loquita, dígame", "esteee... shamo de shasstel, pero no se altere, por favoooor, colgá nomás". És fantàstic que ens acostis els fruits de les teves observacions. És més, dónes ganes de sortir de casa amb la càmara en mà!

Una abraçada

Ramon ha dit...

Sí, que dur decidir el nom d'un negoci. Imagina't el nom d'un fill, jeje, ja em faig una idea dels problemes que deu generar una decisió d'aquest tipus. Perquè un negoci permet una certa ironia: un fill mai t'ho perdonaria.