dimarts, 5 de maig de 2009

TARRACO

Va ser una fugaç visita a la Tarraco Imperial. La coneixia només de referències (anfiteatre, muralles, poca cosa més), així que en una escapada vam decidir passejar i investigar. Algunes zones ens van semblar una mica deixades. No totes, és clar.


Les muralles possibiliten un passeig molt agradable i condicionat. L'anfiteatre va resultar una petita decepció, el circ una decepció enorme pel grau de deixadesa, del teatre romà millor ni parlar-ne, un solar ple de gats baladrers, que deia en Flotats. Em va agradar força la Seu, amb un claustre molt maco, i una plaça amb escalinata també molt acollidora. I de la part romana, a més de les muralles, la torre del Pretori que comunica amb el circ. Excel.lents vistes des de dalt de la torre. Reconstrucció en maquetes de la realitat imperial de Tarraco. Et pots fer una idea aproximada del que va ser allò i sentir que en respires l'atmòsfera.

Intramurs, a més de la Catedral, ens vam perdre pels carrers, les places, el fòrum. De tornada, camí del tren, parada al balcó de la Mediterrània per gaudir de les vistes. Prudentment oxigenats vam retornar a Barcelona amb vivències, records i fotografies.

5 comentaris:

soniabaste ha dit...

A mi tambe m'agrada Tarragona i en general estic força dacord amb les teves precisions. Parles del teatre romà, que no s'ha de confondre amb el anfiteatre, jo tambe vaig anar-hi com una pringada i quina sorpresa mes desagradable, es pura ruina, no hi ha res, pero el forum de la ciutat que hi ha a 4 passes ho compensa perque es petitó pero esta molt ben conservat. En general la majoria de coses haurien d'estar millor conservades, estic d'acord, per exemple el circ que vale que està molt reduit perque van construir en el seu espai, pero al menys la part que queda se la podrien treballar mes, com la torre del pretori o el museu arqueologic que si estan be. En general molt irregular en alguns aspectes, aspectes que no dic massa fort perque com jo soc de la zona de Girona després les males llengües insinuen el que no és. i ja dic que en general Tarragona m'agrada. Chules les fotos. Dedica una entrada a Girona, plis!! (Suposo que la coneixes, no?)

Susana ha dit...

Conec poc Tarragona, però opino que té el seu encant. Però reconec que, veient la teva entrada, va haver unes quantes coses que se'm van passar. Trobo especialment agradable el pati de la penúltima foto. Quins raconets que ens descobreixes! Gràcies!

Ramon ha dit...

Sònia, coincidim, ja ho veus. Al forum de la ciutat no hi vam entrar perquè ja era tard i a més haviem pagat a tants llocs (Pretori, Catedral, muralles...) que al final ja et plantes i dius, tres euros més, como que no. Tampoc vam entrar al museu arqueològic, o sigui que la/s teva/s visita/s va ser més complerta. Pensa que en un dia no hi ha temps de gaire més. I sempre va bé de deixar alguna cosa pendent en les ciutats i terres que un visita. I sobre Girona, que és un indret que m'encanta, igual sí que en parlo un dia. Girona és una de les meves ciutats preferides, un lloc màgic.
Susana, la penúltima foto és, increïble, d'una casa antiquíssima, amb la seva escala noble com pots veure, que ha quedat reconvertida en un conjunt de pisets o lofts, al costat mateix de la Catedral. Aquests edificis tan antics difícilment podrien ser mantinguts per una família sola, suposo. Era un lloc molt màgic i molt ben cuidat. I la sensació que en vaig tenir és que es tractava de pisets petitons, doncs els veïns eren parelletes joves, pel que vaig poder veure, tipus un Gravina medieval. Això li donava més encant, doncs imagina que els veïns fossin un burgesos tremendos, la senyora baixant l'escala noble amb un abric de pells... li treu de cop tot l'encant a l'escenari, no penses?

joseantonio322 ha dit...

Dicen que viajar es conocer, o aprender, o saber. No. Viajar es estudiar, porque sin estudio no aprendemos. Es un tipo de estudio lúdico. Luego, dependiendo de los intereses de cada uno, complementas más o complementas menos, profundizas o no profundizas. El resultado es que, en el grado que sea, el viaje ha supuesto una enseñanza y un aprendizaje.
Ahora quiero saber más sobre Tarragona. Lo primero será ir. Así que gracias por ese empujón hacia el conocimiento y hacia el camino.

Ramon ha dit...

José Antonio, qué exagerado eres, chico. De todas formas muchas gracias por un comentario tan bonito, y sí, estoy totalmente de acuerdo contigo. Desde homéricos tiempo sabemos que el viaje es todo lo que dices, pero me gusta especialmente esa idea de el viaje como un estudio que uno puede dejar más superficial o profundizar. Un viaje es un hilo que se bifurca, como los senderos, José Antonio, luego tu decides si seguirlo hasta el final/los finales, si seguirlos sólo un trozo, o no seguirlos en absoluto. Depende de los intereses, las actitudes, las expectativas. Y un blog es también un poquito esto. Diferente pero también esto. Gracias.