dilluns, 29 de juny de 2009

HUGO CHÁVEZ

Existeix el convenciment general que Hugo Chávez és un personatge de pantomima, un president còmic, una mica cacic, que té programes de la tele que duren 8 hores amb el títol ridícul de "Allo, Presidente!", que representa l'esquerra patètica i populista, i que a més, al ser un petit dictador resulta perillós.

No discutiré pas alguna d'aquestes observacions. Fa coses d'una poca seriositat aparatosa, al menys des d'una òptica europea. Tenir un programa a la tele per defensar les seves polítiques és d'un populisme fatal (recordo que una veu en off anava dient grans marques internacionals i ell amb un martellet a la mà anava picant sobre una taula i dient en veu impostada: ¡¡Nassionalíssesse!! a cada nou nom). Resulta un personatge amb un punt grotesc força marcat, segurament intransigent. Des d'una òptica europea un Lula ens sembla molt més seriós i més efectiu.
Però... Observem hispanoamèrica. Cops d'estat, tot en mans d'un capital que s'ho rifa tot (i encara gracies de la figura d'Obama que s'està guanyant tots els meus respectes, tot i que no sabem fins on arribarà). Els natius que han de sortir a reivindicar la seva terra abans que construeixin masses urbanitzacions o n'explotin destructivament els recursos (amb la connivència d'un imbècil anomenat Vargas Llosa que ha perdut definitivament el nord, i el que és pitjor, el sud). En una terra en què tot es compra i es ven cada dia, en què s'explota tot i tothom, en què el capital s'ho cruspeix tot de viu en viu amb una voracitat tremenda, en què les esquerres es topen diàriament amb una oposició directament assassina, potser Hugo Chávez, amb les pegues que es vulguin, és l'unic raig de llum o d'esperança per fugir de l'imperialisme vivíssim i perillós. Fustigador. Agressiu. I mentider.

I mira, que Déu em perdoni, pero visca sempre Hugo Chávez. I Lula. I Morales. I la revolució bolivariana. I Ortega. I Zelaya. O són ells, o són els fatxes. Així de clar.

7 comentaris:

María ha dit...

Caro, qué susto... Ahí no te sigo, ahí no. Todo son extremos, querido.

Ramon ha dit...

Querida, tenemos un pequeño problema de vocabulario. Tú llamas extremos a lo que para mi es diario y cotidiano. Compra el periódico hoy, cualquiera, y luego me cuentas de mis extremos.

Susana ha dit...

Ramon, yo contigo a las trincheras, ya sabes! Només pels nassos que té el Chávez d'enfrontar-se a les multinacionals ianquis, que acostumen a ... (trobaríem eufemismes, però no val la pena).. a robar els béns de tot el sud, ja se li han de fer reverències. Cada vegada que algú para els peus (sobretot si és de forma radical, com la d'ell) algú es posa les mans al cap. Però no es compara amb el seu medi, com fas tu, sinó amb el nostre. I els mitjans no són els mateixos, ni les pressions, ni els hàbits. Llatinoamèrica sempre ha estat en mans dels mateixos. Els seus procediments seran estrambòtics pel que estem acostumats, però calia un canvi de mans, més proper al poble, i ells ho estan intentant dur a terme. Tenen tot el meu respecte...

A desalambrar! ;o)

vivaduracel ha dit...

D'acord amb Estriver i amb Susana, la María aquesta d¡on ha sortit?? Es escandalos el que passa a Amèrica, això dels indígenes del Perú i l'actitut de Vargas Llosas que vaig llegir al Pais que no em va extranyar gens. El que em sorpren mes es que des d'actituts d'esquerres es critiqui a Hugo Chavez sense fer l'esforç ni de entendre la seva realitat ni de mirar quins son els altres, els verdaders enemics de la gent americana. I tots aplaudeixen al Borbó amb el por que no te callas.

Ramon ha dit...

Susana i Duracel, si he d'anar a les trinxeres ja sé que us trucare´a vosaltres. Duracel, la María no és precisament nova en aquest bloc, si mires entrades antigues t'adonaràs que sol animar força el cotarro. Es sempre benvinguda, com tothom, només que unes vegades coincidim mes i les altres no coincidim en absolut. Ah, jo també vaig llegir l'article de Vargas Llosa a El Pais, ja no m'extranya res d'aquest personatge.

María ha dit...

Querido, tus extremos sí, porque aunque existen razones para defender a Chavez existen tambien razones para criticarlo, cosa que en pos de la ansiada libertad y del contraste sanísimo espero que me permitas. Defender a Chavez desde las izquierdas es sumarse al todo vale, caro, y todo no vale, darling. Y que no se me acuse de hablar desde mi perspectiva europea, querido, no puedo hablar desde otra. Kisses no muy efusivos.

MARIEL MANRIQUE ha dit...

Ramón, aquí comienzo a sumergirme en tu East River. Coincido con vos en los aspectos criticables de Chávez pero, como vos, lo prefiero largamente a la oposición espeluznante que enfrenta (el esperpéntico Vargas Llosa incluido). Es la misma que quisiera ver muerto a Evo Morales, a Lula o a Rafael Correa. Sin ir más lejos, a José Mujica, que acaba de ganar las internas del Frente Amplio en Uruguay. En Argentina "descendemos de los barcos", decimos, y nos pasamos la vida, por educación y costumbres, mirando a Europa y negándonos a reconocernos latinoamericanos. Que el pueblo boliviano, al que invariablemente hemos despreciado, tenga un presidente aymará es un ejercicio de lucidez inédito, brutalmente opuesto al avance de la "derecha" en Argentina en las últimas elecciones legislativas. La nacionalización de empresas y recursos en Venezuela es un hecho excepcional y si Chávez sigue vivo es porque ha pasado la era de las dictaduras latinoamericanas avaladas históricamente por Estados Unidos. Sería una experiencia fascinante vivir un tiempo en Caracas, ahora, para ver realmente quién es Chávez, porque es muy difícil verlo con claridad en los cables de prensa. Seguramente leíste "Las venas abiertas de América Latina", de Eduardo Galeano. Todavía siguen sangrando. Besos y adhiero a la rabia de tus últimas entradas.