dijous, 9 de juliol de 2009

A LA CONTRA (V): LOS SANFERMINES

La meva ciutat antitaurina s'ha vestit de festa per rebre el gran José Tomàs (no em refereixo ara al sastre del PP, sinó al torero). Bé, per rebre el gran José Tomàs i els seus fans que van venir amb ell. Amb els aficionats de Barcelona hagués fet curt, així que ja se sap que la Monumental s'omple quan ve José Tomàs amb els aficionats. Tots plegats fan una excursió per la causa taurina. Per tal de dissimular, els aficionats de Badajoz i Valladolid porten també una senyera. I d'aquesta manera treuen el seu líder per la porta grossa i diuen que és un geni. No només passa als toros. També els aficionats a l'òpera corren tots des de qualsevol racó cap a Milà per veure la Netrebko. Però al menys en això últim no hi vec cap motivació política.
No m'agraden els toros de la mateixa manera que no m'agrada cap afició folclòrica que es dediqui a martiritzar animals. És per això que sóc antitaurí, perquè hi ha coses que no són com el futbol, que si no t'agrada no les mires, sinó que una certa qüestió moral perviu al seu interior. I en un altre ordre de coses i per un motiu que no té res a veure amb l'anterior, tampoc m'agrada aquesta cosa centralista que tenen els toros i els taurins amb Catalunya (tot i que sé que l'afició als braus és, en orígen, ibèrica).
El tema dels sanfermins hi està emparentat, és clar. Els toros corren pels carrers de Pamplona i després la gent es diverteix moltíssim estirant-los la cua i donant-los cops a la plaça. Penso que potser per evitar disgustos aquests animals hagin estat d'alguna forma tractats, les banyes llimades, en fi, no em dedico a imaginar perversions d'aquest tipus. Per aquest sol fet ja no m'agrada la festa. Però, és clar, n'hi ha més.
Els sanfermins, vistos des de casa meva, és una festa tradicional que es basa en la borratxera sistemàtica, en el botellón indiscriminat, en el crit continuat i la "multitud que vomita" (Lorca, dixit). A més, amb unes carreres matinals davant i darrere dels toros que solen acabar amb algun americà idiota ferit de mort i sent operat per una Seguretat Social que després no té diners per atendre la parella de iaios que s'han d'esperar tres hores a urgències. Així doncs ja estic disposat a sentenciar. Per exemple, que prohibiria els toros si més no a la meva ciutat, ni que només sigui perquè aquí no hi va gairebé ningú. Per exemple, que no donaria tanta volada a una festa que potencia la borratxera i els hàbits dubtosos. Per exemple, que prohibiria qualsevol espectacle basat en el maltracte als animals, perquè és en coses com el tracte als animals on es veu la qualitat ètica d'una societat. O per exemple i finalment, que faria pagar de la seva butxaca possibles eventualitats sanitàries a tots els que disfruten amb esports de risc tan deliciosos com els sanfermins. Però és clar, jo no mano. Així que tot plegat o ho aconseguim entre tots o no hi haurà res a fer. (Sospito, però, que anem pel bon camí. Tinc el dia optimista).

9 comentaris:

soniabaste ha dit...

A mi tampoc m'agraden ni els toros ni els samfermins però tinc tant stress i tan poques vacances a la vista que si ara em posen un bitllet cap als samfermins, surto volando! De debó penses que els que omplen la monumental són de fora tots? Què fort, ja podria ser.
D'acord amb la resta, suscribeixo totes les teves peticions.

paula ha dit...

Que viva el optimismo. Te leí cuando lo de las firmas inútiles y tu arrebato de pesimismo, ahora ligas con lo mismo, con los toros que no soportamos. A mi de donde vienen los aficionados me da igual, que si de Badajoz, que si de Cerdanyola, estoy en contra y punto. Con lo del alcohol también estoy de acuerdo aunque servidora es bo(te)llera, soy de barrio chaval, así que me he criado rodeada de drogas y de mucha sangría de tetra. No es lo ideal, de acuerdo, no hace falta promocionarlo, pero es mi propia educacion sentimental y la reivindico. Eso sí, nunca hemos matado ni una mosca, igual alguna pedrada a algun mosso de los del pico, no te diré que no, pero mas buenos que el pan.
He mirado las cosas que no soporto y flipo con las mandarinas. Está claro que eres un rojillo de Pedralbes, nada que objetar, chico, o mejor camarada, pero quien tuvo retuvo, tu clase y yo mandarinas. Un beso.

Ramon ha dit...

Sonia, jo també aniria de vacances a Pamplona, no fotem, però ja et dic jo que ara ho intentaria evitar... em quedaria en algun poblet tranquil dels voltants.
Paula, veamos, lo de rojillo de Pedralbes me ha tocado la moral que ni te figuras. De Pedralbes no, chica, vivo en el Guinardó que si conoces un poco BCN sabrás que no es precisamente Beverly Hills. Lo que pasa es que se puede ser de origen humilde además de rojo y preferir un buen restaurante al MCDonalds y la sangría en el solar apestoso de la esquina. El buen restaurante para mí no es un extremo, tampoco el botellón bien compartido, las dos cosas están bien para momentos diversos. Y lo de las mandarinas, qué quieres... aunque las pijas todas huelan a Mandarina (Duck) a mí sigue sin gustarme.

Susana ha dit...

Ramon, així m'agrada: beligerant amb els toros (només els prohibiries a la nostra ciutat???? prohibim-los al món!!!) i a més optimista!

A mi el que em toca més els nassos dels sanfermines no és que els estirin de la cua pels carrers, sinó que els duguin a la plaça per torejar-los a la tarda.

Sobre la borratxera no tinc res en contra. Qui vulgui, que utilitzi les festes de Pamplona per a una desinhibició alcohòlica, com si es volen dedicar totes les vacances a inflar-se d'hamburgueses del McDonalds: només es fan mal (segur que també part de bé) a sí mateixos. Que cadascú disfruti com bonament pot, però sense torturar cap animal.

Però sobre els toros ja em coneixes: defensora a ultrança; i el meu lema, robat a un grup de música: "si el toreo es arte, el canibalismo es gastronomía". I els únics toreros que em semblen dignes són els Toreros Muertos de fa uns anys ja...

Una abraçada ben forta.

joseantonio322 ha dit...

Yo tampoco soporto los sanfermines, y mira que los viví de primera y alienada mano. Hice todas las locuras que no entiendo como pueden permitir, afortunadamente salí vivo pero algo trastornado. Yo no pienso que un niño que corra los sanfermines sea imbécil, ya sabes que a esa edad se hacen muchas tonterías, se es muy influenciable. Pero la fiesta sí me parece muy absurda.

Ramon ha dit...

Susana, saps que no suporto els toros, però no crec que serveixi de res prohibirlos si hi ha un número important de gent aficionats. Les coses només es poden prohibir quan hi ha sobretot una gran indiferencia social. A BCN no hi hauria grans manis si els prohibissin. A Murcia qué hermosa eres ja no ho tinc tan clar, tot el PP a la calle. Vull dir, penso que primer s'ha d'aconseguir un estat general d'indiferència i oposició vers els toros. Llavors és quan penso que es pot actuar. Es com en tot: les lleis que no tenen un veritable soport duren quatre dies...
José Antonio, lo de llamar imbécil al pobre e influenciable joven igual resulta excesivo. Pero palabra que me indigna una sociedad en la que ir sin casco es pecado mortal pero luego te permite ponerte a correr delante de un toro, una sociedad que se preocupa tanto con el botellón y el consumo de alcohol adolescente y luego monta saraos de litrona y sangría como este. Saludos, y me alegro que no vayas a correr más al sanfermin.

joseantonio322 ha dit...

Ya no podría, jajajajaja

MARIEL ha dit...

Ramón, hoy leía los diarios y pensaba en este círculo negro: Por la mañana muere desangrado en la corrida de San Fermín Daniel Jimeno, de 27 años, que se ponía una camiseta a rayas para que se lo viera bien en televisión. El toro acorralado y desesperado le clava un cuerno en la vena cava. Esa misma tarde, en la Plaza de Toros de Pamplona, se le dedica un minuto de silencio a Daniel Jimeno y, acto seguido, "El Fandi" se carga a Capuchino, el toro agonizante que mató a Jimeno, vitoreado por la tribuna. La brutalidad del maltrato animal y la conducta demencial de los sujetos condensada en un solo día, de sangre.

Besos espantados.

Ramon ha dit...

Querida Mariel, efectivamente a eso se le llama cerrar el círculo. Gracias por tu sensibilidad para observar el sinsentido de esa conducta demencial. Gracias también por participar desde tan lejos, desde esa tierra querida, pero con el añadido de la dificultad idiomática. Besos afectuosos y enoooormes.