Una fotografia inesperada, una pintura-graffiti dedicada al gran Pepe Rubianes, un homenatge espontani de la ciutat de Barcelona a un personatge recentment desaparegut. Parc de les tres xemeneies, al Poble Sec. I el record emocionat d'algú tan lliure i tan autèntic.
Ecos lejanos, 24
-
Sigue siendo tu mano tan leve como entonces, susurra la mujer. Es ese don
de aquello que roza lo imperceptible lo que siempre me gustó de tus
caricia...
Fa 22 hores
2 comentaris:
Sí senyor... gran Rubianes.
Alguns s'hauran alegrat molt de la seva mort, segur... jo la vaig sentir moltíssim perquè era tan lliure efectivament. Fa un parell de semanes que van pintar el dibuix, pocs dies després de la seva mort. I una amiga que viu al barri de Sant Antoni m'hi va portar un vespre tot donant una volta. Va ser com el nostre homenatge. Per cert, he trobat coses molt maques de las Migues al youtube, ja t'explicare
Publica un comentari a l'entrada