false

Llegeixo al diari: "La prestigiosa revista mèdica The Lancet acusa, en un dur editorial, el Papa Benet XVI de "tergiversar" la ciència per afirmar que l'ús de preservatius agreuja el problema de la sida i exigeix al Vaticà una rectificació en tota la regla.(...) "No és clar si l'error del Papa es va deure a ignorància o a un intent deliberat de manipular la ciència en suport de la ideologia catòlica", ha publicat The Lancet. "Els seus comentaris estan aquí, i els intents del Vaticà de recargolar les paraules del Papa, manipulant una vegada més la veritat, no són el millor camí a seguir", ha afegit la revista." (El periódico de Catalunya, edició digital, 27-III-09)

Naturalment em molesten produndament les paraules de l'església pel que fa a la moral sexual en general i a la visió de la dona en particular. Però ja no en faig cas. Ja hi sóc acostumat. Procuro que certes idees m'afectin el menys possible. O que campanyes com la del linx i l'abortament em provoquin un somriure i no indignació per l'evident manipulació. Però les divergències personals amb l'església no són el motiu d'aquest post sinó una consideració paral.lela.

El que m'ha motivat una anàlisi és aquesta tendència a negar sistemàticament com a camí per fer valdre les pròpies idees. El papa Benet nega l'eficàcia del condó, el mateix que havia fet el seu predecessor. Pervers, d'acord. Pervers perquè juga amb la salut, sobretot, de tantes dones. Pervers per la mentida impune. Però una mostra més d'una tendència, diguem que negacionista, que impregna la manera de fer del conservadurisme moral i polític.
També fa quatre dies l'indolent José María Aznar negava tranquil.lament l'evidència del canvi climàtic. La seva amiga Esperanza Aguirre negava l'espionatge a la Comunitat de Madrid. El president de la Generalitat Valenciana negava que, gràcies a oportuns beneficis, li paguessin el sastre. Just fa cinc anys ells i molts d'altres, després dels atemptats de l'11 M a Madrid, en negaven l'autoria per part de l'islamisme radical (van insistir durant anys i anys que havia estat obra d'ETA). Seguim. El bisbe Richard Williamson negava fa pocs mesos l'holocaust jueu. Tants d'altres neguen l'holocaust creant l'anomenada tendència negacionista. Els creacionistes continuen negant les teories de l'evolució de Darwin (la reina d'Espanya és portanveu qualificada aquí d'aquestes teories també negacionistes). I finalment un grup d'intel.lectuals i historiadors han creat la tendència revisionista que, en essència, ve a dir també que NO, que la culpa de la guerra civil no va ser dels franquistes que es van revoltar contra la legalitat vigent sinó dels republicans que amb tantes provocacions i simpaties comunistes no van deixar un altre remei als revoltats que optar per la salvació ràpida i valenta. Sembla conya però en síntesi és això el que diuen Pio Moa i César Vidal entre molts d'altres.

De molt repetir una mentida, amb pocs o nuls escrúpols, aquesta s'acaba convertint en una veritat. Aquest és el camí. Dir no.