Quan el gran poeta Rafael Alberti proclamava des del seu poema "Carta abierta" de Cal y canto (1929) "Yo nací, ¡respetadme!, con el cine" plantejava una estètica determinada, i alhora afegia un component biogràfic fonamental. Un d'aquests components biogràfics que se solen agrupar en allò que s'anomena "educació sentimental".
Anys més tard un altre gran poeta partia d'Alberti per fer la seva pròpia proclama també estètica, també biogràfica i també sentimental. Parlo de Jaime Gil de Biedma i del seu poema "Infancia y confesiones" de Compañeros de viaje (1959) on podem llegir "Yo nací (perdonadme)/ en la edad de la pérgola y el tenis."
Doncs bé, seguint amb la paròdia, jo diria "Yo nací, respetadme aunque no me perdonéis, en la edad en que Grifol organizaba sus avistamientos OVNI en la montaña de Montserrat los días 11 de cada mes." Aquest comentari no és un precepte estètic però sí biogràfic i sí sentimental. Perquè res tornarà a ser igual si tens 16 anys i t'expliquen que els ovnis s'apareixen cada nit del dia 11 als peus de la Moreneta.
No vaig anar mai a Montserrat a veure ovnis, però com si hi hagués anat. Em va marcar igual. Una amiga de l'institut m'explicava amb un fil de veu: "Y entonces Grifol miró al cielo y preguntó con una voz que parecía que provenía del fondo de la tierra: ¿Es Gorbachov un contactado? E ipso facto una enorme estela de luz se vio por todo el cielo montserratino. Lo cual, según Grifol, significaba que sí". I una altra amiga, de més edat i per tant més de fiar, em confessava: "Ovnis ninguno, luces a puñaos", i afegia amb veu emocionada "en esa montaña pasan cosas muy raras".
Anys més tard he conegut més gent que m'ha confirmat el caràcter telúric de la muntanya i l'existència de fenòmens paranormals. A mi Montserrat m'encanta, la trobo molt especial, però la he visitat poc. I ja dic que no vaig anar mai a les trobades de Grifol.
Que no assistís als avistaments ovni de Montserrat no vol dir que no hagi assistit a d'altres. Organitzats per mi. Al cap i a la fi, no es necessita ser Grifol per veure un ovni. Ni es necessita un grup molt nombrós de persones. Alguna nit d'estiu a Bar, per exemple, o també a Cubells. Però tots els intents en el meu cas van ser en va. Una nit agradable, la visió fantàstica del cel estrellat, alguna llàgrima de Sant Llorenç, Mart vermellíssim, algun avió, i poca cosa més. La qual cosa no significa que les meves creences sobre el tema es modifiquessin. Potser perquè no he sabut mai quines són exactament les meves creences sobre el tema.
He tingut clar, això sí, que hi havia d'altres civilitzacions molt llunyanes. El que en principi sempre m'ha semblat menys possible és que ens visiten en naus que es fan fonedisses a la mínima de canvi. La meva curiositat cap aquests temes no ha esquinçat mai els meus principis racionalistes. Al menys no tots.
Quan vaig saber del programa SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence) vaig pensar que si hi havia gent que es gastava els diners tractant de buscar missatges del més enllà volia dir que no era l'únic que concebia aquesta possibilitat de forma pretesament sensata. Vaig investigar en la modesta mesura de les meves possibilitats i vaig saber d'una novel.la que parlava del tema. Es tratava de Contacto, de Carl Sagan. És una novel.la de ciència ficció protagonitzada per una suposada científica del SETI (Jodie Foster en va protagonitzar una versió cinematogràfica uns anys després). Segueixo pensant que Contacto és una molt bona novel.la que a més parteix d'una investigació i una documentació molt exhaustives.
I no fa gaires dies a El Periódico llegeixo una entrevista amb un doctor en medicina que parla d'aquests temes, però des d'una perspectiva diferent. El Dr.Greer és el director del CSETI (Center of the Study of Extraterrestrial Intelligence) i del The Disclosure Project, i una autoritat en el tema de la búsqueda d'intel.ligència d'origen extraterrestre. Sempre vaig amb molt de compte, tant amb els que sistemàticament neguen com els convençuts radicals. Ni que sigui per la possibilitats d'inflitrats d'organitzacions governamentals que no volen que se sàpiga la veritat i que es dediquen a desprestigiar el moviment des de dintre. Aquestes coses passen...
Segons el doctor Greer els extraterrestres truquen a la porta i no ens interessa obrir-los. (L'entrevista sencera es pot llegir aquí). No sé. Aquest és l'etern tema que periòdicament torna d'alguna manera o altra. Potser perquè sempre hi ha alguna notícia que apareix en el moment més inesperat. Com la que va sorgir a mitjans del mes de maig, just quan jo havia començat la redacció d'aquesta entrada. Una notícia que va passar totalment desapercebuda, que gairebé no va tenir cap ressó a la premsa espanyola, una notícia que gairebé s'havia de buscar amb enormes dificultats. Relacionada amb el programa SETI precisament. És tan curta que la copio sencera.
"Después de haber pasado más de 20 años intentando detectar alguna señal extraterrestre inteligente, SETI (SEarch for Extraterrestrial Intelligence) parece haber logrado su objetivo: un misterioso pulso láser ha sido registrado, emergiendo del estruendoso azar del cosmos. Este es el tipo de evento que hemos estado buscando durante décadas, y todo parece indicar que “alguien muy inteligente” está enviando un mensaje." (No sé si és conya, desinformació, falsa alarma, però tal qual ho he llegit tal qual ho he copiat.)
Fa 6 hores
.jpg)
+21.02.50.png)
6 comentaris:
Això del Grifol que tu expliques com d'una altra epoca es recent, penso que encara dura, mira què et dic. Evidentment no he anat mai, no m'interessen aquests cuentos, la qual cosa no vol dir que no pensi que existeixen d'altres mons habitats que tracten tambe de comunicar-se amb nosaltres, com aquesta noticia que copies i que em queda el dubte de si te l'has inventada. Una cosa son els avistaments del Grifol i una altra que hi hagi altres mons.
Conec la muntanya de Montserrat tan be com la palma de la mà. Abans de la torre del Port teniem una casa a Collbató, a una urbanització, amb vistes a la muntanya. I qui la coneix de prop sap que es veritat que té alguna cosa aquesta muntanya, el que passa es que no ho diré aquí perque fora de context aquestes coses sembles tocada del bolet. (A part d'energies també hi havien molts lladres, però d'aquest planeta, raó per la qual la vam malvendre i vam emigrar cap al nort, cap els ancestres)
Duracel, pots llegir la notícia aquí: http://foros.astroseti.org/viewtopic.php?t=5645
Ja veus que no me la he inventat, ara, tampoc puc reespondre de la seva certesa absoluta.
Sonia, sí, més persones m'han parlat del telurisme de la muntanya, paraula que no ho poso en dubte en absolut (si em coneguessis...).
Gracies als dos.
Querido, cómo son las cosas de la mente humana. Yo sabía, caro, que acabarías hablando de ovnis. Recuerdo que en la lista graciosa que pusiste de lo que te gustaba y lo que no te gustaba, que por cierto nuestra querida Susana del cajón encantador te ha copiado bellacamente, ahí, enmedio, radiante como un sol de agosto, ponía que te gustaban los ovnis. Pensé al principio que era una broma. Pero cuando de repente el ovni desapareció me dije, María, querida, tate con el asunto, que no era broma. Y supe que nos regalarías con una entrada relativa. Mira, ahí no te sigo, caro, y mira que te sigo en casi todo, que me tenéis loquita como la lady de la tienda estos amigos catalanes tan encantadores. Pero con los ovnis me apeo, carísimo, que soy muy descreída. Ahora bien, si me invitas una noche a Montserrat, querido, tu sabes que te sigo.
María, esto es una proposición en toda regla (lo de Montserrat, de noche, tú y yo buscando ovnis). Yo también te sigo, querida, ni que sea para conocerte. Bueno, decirte que me he reido mucho con tu comentario. En primer lugar porque te llamas querida a ti misma, que esto ya es el colmo de los colmos. En segundo lugar porque eres muy espabilada, querida, y las ves venir. En la lista lateral efectivamente puse en su día un ovni, cosa que borré y traté de olvidar, así que gracias por ponerme en evidencia. Pero lo que más me importa es dejar las cosas como realmente son: mi amiga Susana no me copió a mi lo de la lista de lo que me gusta; se lo copié yo a ella (aunque le pedí permiso y ella me lo dio). Resulta que Susana abrió un blog para una amiga y tuvo esta idea que me gustó y decidí incorporar a mi sitio. O sea que Susana, la del cajón encantador, no me ha copiado nada. Y menos bellacamente. María, que eres una incendiaria... aquí poniendo discordia entre los amigos. Ya no sé si quiero irme contigo a Montserrat. Bueno sí. Pero recuerda portarte siempre bien.
Jajaja, yo pensando en cómo me lo hacía venir bien para decir que yo sí creo en ovnis sin parecer una chalada, como bien dice Sonia, y resulta que me encuentro con una conversación extraterrestre.
Ramon y yo no nos copiamos, en todo caso nos enriquecemos mutuamente. Y somos tan civilizados que nos pedimos hasta permiso (no hace mucho, él me lo concedió para que pudiera hablar de mi parque, que me tiene enamoradísima, como él hizo hace un poquito... que queda pendiente). Y tampoco nos copiamos en absoluto cuando nos quedanos ambos boquiabiertos ante alguna noticia sobre ovnis. Es verdad que eso pasaba sobre todo hace unos mil años, pero en este caso, a ambos nos llamó la atención esa minúscula noticia de los diarios, aunque sin saberlo. Me juego el tipo a que Ramon también se preguntó cómo podía ser que eso no fuera portada, jijiji.
Lo que ha sido completamente nuevo, y me encanta que me lo haya descubierto, es la entrevista a la que enlaza su entrada. Será de bobos o de chalados creerlo, pero no sería tan extraño que gobiernos e industrias (que no son tan diferentes) escondieran cuanto preveen que les pueda perjudicar. Lo que sí confieso que me extraña más es lo del capitán de barco tumbando una nave espacial, pero que creas en ello no significa que te tragues todos y cada uno de los testimonios, que hay gente que fuma cosas muy raras.
Molt interessant, Ramon. Em puc apuntar a la nit ufològica de Montserrat, pel que pugui passar??? Yo llevaré el termo de carajillo, jeje.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada