divendres, 17 de juliol del 2009

GRUBEROVA, BRAVA

Bravisima, hauriem de dir si ens atenem a l'hora i quart d'aplaudiments ininterromputs que va aconseguir. Efectivament, diumenge 21 de juny a les cinc de la tarda, al Liceu, la Gruberova oferia un concert de lieds. Tot i que el lied no és el que més m'agrada ni emociona, sentir la Gruberova en directe era, n'estava segur, una experiència. I ho va ser.

El programa el conformaven lieds de Mozart, Schubert, Dvorak i Strauss. Entre ells, afortunadament, els que més m'agraden, com Ridente la calma de Mozart o algun de Schubert.


Edita Gruberova està considerada una de les millors sopranos actuals. Té més de 60 anys, una edat considerable en una cantant lírica, encara que es manté en plena forma. Però potser la por a què, en qualsevol moment, la Gruberova deixi de ser la Gruberova per raons tan humanes com l'edat fan que es tingui moltes ganes de sentir-la i disfrutar-la.


Després dels lieds del programa la gent va continuar demanant més i més. Els aplaudiments eren aclaparadors. I van començar els bisos, després de gairebé dues hores de concert. El primer, l'ària de Linda de Chamonix. Extraordinària. Els aplaudiments es van fer més forts. I uns vint minuts més tard, quan ja alguns havien abandonat el Liceu, la diva ens va sorprendre amb Bellini, ni més ni menys. Tot i que els aplaudiments seguien la majoria va anar abandonant els seus llocs segurs que allò ja s'havia acabat. Però uns quants vam quedar, amb poques esperances d'una nova ària però amb ganes de disfrutar de l'espectacle afegit de l'hora d'aplaudiments que portavem. I quan ja ningú s'ho esperava va sorprendre amb una nova ària. Ja sabiem tots que era inhumà en una dona que portava cantant més de dues hores i que passa dels seixanta, però era tan difícil resistir-se'n. La darrera ària va ser la d'Strauss que algú, des de dalt del tot del Liceu, va enregistrar i després posar a youtube. La qualitat d'imatge i so és deplorable. Però podem veure la improvització de la Gruberova, la seva simpatia i el fervor del públic que quedava encara a la sala.


Va ser una tarda intensa. El públic operístic diuen que és molt particular. De vegades exageradament exigent, d'altres capritxós amb les dives i els divos, però sempre fidel i agraït com pocs quan es tracta de defensar els que més agraden, commouen i que més s'entreguen.

12 comentaris:

Unknown ha dit...

Quina impresió, quina meravella de veu i de música. No soc una gran aficionada, m'agrada molt Verdi, la traviata que en vas parlar un dia, però cantada no instrumental. I havia sentit parlar de la Gruberova, crec que a tu mateix en aquest blog, quina fascinació i quin espectacle. Deus ser milionari, operes, teatre, no com jo que casi no tinc vacances i estic farta de barcelona. Si no fos per entrades tan boniques com aquesta, amb la musica tan bonica i una veu tan espectacular. Estic trista perque aquest estiu es una m. però em consolo amb els amics i potser si que aniria be de fer alguna cosa, enxufar els nens a unes colonies com fan tots i jo plegar uns dies i anar a un festival d'opera d'aquests d'estiu de gent de peles. Has anat a algun alguna vegada?

Unknown ha dit...

Te perdono que sea una soprano y no un tenor tipo Florez porque la Gruberova es fenomenal. No estuve en su concierto, pero ya me dijeron del exito, al día siguiente el crítico que tienen en catalunya Musica lo explicó arrobado. Adoro a esta dama, adoro esa voz maravillosa, pero el próximo un tenor, y que no sea el alagna que no lo soporto.......... ni el machado

Unknown ha dit...

Es una caña de mujer, no te diré que no. Pero cuando yo llegué a Barcelona venía con la idea de que se trataba de una ciudad wagneriana, lo había leido en todas partes, todos me lo habian comentado. Mientras el resto de España disfrutaba con zarzuelas de nulo vuelo Barcelona representaba la modernidad, el vuelo, la altura... representaba Wagner. Pues bueno, llego aqui y me encuentro: pocos Wagner por no decir ninguno, todo belcanto, Rossinis, Donizettis, muchas Lucias, Rosinas y traviatas, y Wagner que no aparece. ¿Qué ocurrió?

Unknown ha dit...

Por cierto, el de arriba del todo que lo grabó y lo puso luego en youtube para poder ponerlo en tu blog, está claro que eras tu mismo con la camara de fotos en ristre... No me digas que no porque no me lo creo.

@SusVersiva ha dit...

Ramon, des que em vas descobrir la Gruberova que em vas fer una incondicional. El teu relat de la nit-Gruberova és fantàstic: eriça els pèls i commou. Hora i quart d'aplaudiments. Bisos encadenats, perquè li vau transmetre l'emoció a la bravíssima.

Gràcies immenses per acostar-nos aquest pedacet emotiu i directe d'aquella tarda gloriosa. Per coses així és que ens fas addictes al teu EastRiver.

Una abraçada

Eastriver ha dit...

Sonia, quan dius que t'agrada molt la traviata cantada, no instrumental, se'm fa difícil seguir-te. No em puc imaginar una traviata que no sigui cantada. Respecte a la meva situació econòmica t'aclareixo que vaig veure la Gruberova des de dalt de tot, i d'altra banda, l'abonament al Liceu que tinc és a les funcions populars. Val, en general costa més un abonament al Liceu encara que sigui popular que un abonament al Burger King, però es tracta, com sempre, de prioritzar. Finalment, tranqui, passar l'estiu agobiat és horrible. Has pensat en els concerts gratis als Parcs i Jardins urbans? O d'altres possibilitats. L'altre dia vam anar al Marés i quan anavem a pagar ens diuen que és gratis. No ho sap gairebé ningú, jo al menys no ho sabia, els dimarts el Museu Marés és gratis. I no, no he anat mai a un festival d'estiu. M'encantaria, però tinc entès que això sí que és car, a més es necessita cotxe em sembla. I el que no em gasto en el cotxe que no tinc és precisament el que inverteixo en sopars, teatre, etc. Petons i bon estiu.

Eastriver ha dit...

Romeo, después de tanto tiempo, bienvenido de nuevo. Recuerdo de tu afición por Flórez(sana o malsana, tú sabrás, y además qué más da). Prometo dedicarle una entrada próximamente.
José Antonio, cómo me divierten alguno de tus comentarios. Lo de BCN wagneriana es cierto, pero es cierto en una época en que Wagner era el no va más, se valoraba y apreciaba absolutamente por toda Europa, se olvidaron a los grandes que nos gustan ahora y todo eran orquestas de quinientos violines dándole a Wagner. En toda Europa menos en el solar patrio que preferían Agua, azucarillos y aguardiente, la famosa zarzuela llena de cantables, como el impagable coro de barquilleros que te recomiendo que busques en youtube. Frente a ese panorama hasta yo hubiese sido wagneriano.
No, quien grabó el número final de la Gruberova no fui yo, palabra. Por poco que me conozcas sabes que no sólo no lo negaría sino que lo proclamaría, pues soy un pirata convencido.
Ai, Susana, gràcies per aquestes coses que dius. Tu sí que ens descobreixes coses des del teu bloc, jo em limito a comentar les impresions de certs espectacles. Es que va ser tan especial el concert de la Grube, molt emocionant, la gent entregada totalment. I ella, com una mestressa de casa que deixa les tasques domèstiques hora i mitja per anar a cantar un rato. Aquesta senzillesa em fa molta gràcia perquè és on percebs que no es creuen res. Com una vegada la Berganza que li anaven demanant bisos i ella al final se pone en jarras i diu: pues ya no puede ser más que a las ocho me he comprometido de hacerle el canguro a mi hija.

El Pobrecito Hablador del Siglo XXI ha dit...

No me gusta El Liceo, ni la Ópera, ni las divas del bell canto... pero me gusta que a la gente le guste, que disfrute con pasión de la cultura, cualquiera que sea su formato¡Qué bien pasarlo bien!Por cierto Ramon, creo que no hay por qué justificarse en cómo cuando y de qué manera se gasta uno la pasta ... Como muy bien dices, es cuestión de priorizar. (O no priorizar).
!qué más da!

María ha dit...

Querido, qué dulzura interminable el aria de Mozart, qué energía la cantante, qué esplendor. Querido, tu sabes que yo soy más de Puccini que de Mozart porque Mozart tiene todavía el gorgorito que no puedo con él, a mi me gusta la ópera desgarrada pero sin llegar a Wagner como José Antonio. Por lo demás, querido, no paro, una gozada de verano, con días radiantes como hoy, en que mi ánimo es sobresaliente y días grises en que me siento muy sola y muy estafada. Por eso el gracejo y el arte de la música me alegran el alma. Por cierto, he entrado a ver los barquilleros que le dices a no sé quien, no conocía, creo que no he escuchado una zarzuela en mi vida, soy mujer de gusto. Cuando me salen las niñas con el tacatá de los talones he pensado, querido, menos mal que no estoy ahí con un arma en el bolsillo. Besos veraniegos y radiantes y bravísimos, caro.

Eastriver ha dit...

Mariano, yo odiaba la ópera, y las divas, y el belcanto tanto o más que tú. Era DE los de aplaudir a los chavales que tiraban tomates a las señoras endomigadas cuando salían del Liceu. Pero un día, un día... Vi una y pensé, esto es lo mío. Y no me arrepiento porque un poco de música le viene bien a mi vida, yo que me había pasado media vida entre letra impresa.

María, me gusta verte tan extraordinaria, tan especial, tan vital. Yo no, a mi la ópera verista no me gusta tanto, aunque tiene alguna aria de las que cortan el sentío, no digo lo contrario. De todas formas las cosas no son nunc a contradictorias, afortunadamente. Hoy puedes estar escuchando a Mozart y mañana las Migas, por decir algo, como suele hacer nuestra común amiga Susana... Respecto a la zarzuela tampoco seas tan bestia. A mí hay una zarzuela que no me gusta, que es la de chulaponas. Pero hay una zarzuela barroca desconocidísima, que ha dormido el sueño de los justos durante años, que es ma-ra-vi-llo-sa y que tú también podrías disfrutar si no rechazases de un plumazo cualquier música anterior a los Beatles, por un decir. Besos

AH, I EL DIA QUE ES GRATIS EL MUSEU MARÉS NO ÉS DIMARTS, ÉS DIMECRES!!!, GRACIES MIGUEL ANGEL PER TREURE'M DE L'ERROR.

Esther ha dit...

Adoro los lieds de Mozart, adoro cualquier cosa de Mozart. Adoro la Gruberova casi tanto como tu y me muero de envidia por no haber estado la noche del concierto. Voy a dar ahora una vuelta por tu blog que veo que adoras la magia musical tanto como yo. Saludos desde Vilanova.

Eastriver ha dit...

Esther, ahora no puedo contestarte bien porque no estoy en casa, pero gracias por tus palabras, desde Vilanova, no se cual de ellas, si la Geltru, si del cami, pero bienvenida igual.